"Eppur
si muove" (I tanmateix, es mou), és la frase atribuïda a Galileo en
referència al moviment de la terra al voltant del sol. La frase es fa
servir, avui en dia i entre altres conceptes, per fer referència a
qualsevol persona, entitat, etc. que tot i semblar que no hi és o, no fa
activitat, en realitat si que está fent alguna cosa.
"Eppur
si muove", però, també pot aplicar-se al Barça. L'equip de
Vilanova-Roura ha passat, en pocs dies d'estar acabat, cansat
"físicament", sense idees, fora de la Copa, amb un peu i mig fora
d'Europa i, amb la Lliga a punt de perdre-la (?????), segons alguns, a
tornar a estar en forma ("físicament"???), tornant a ser el màxim (o
gairebé), favorit per guanyar la Champions i, amb la Lliga a punt de
resoldre, donat que porta 13 punts d'avantatge quan queden 10 partits.
Jo
no hi sóc d'acord amb moltes d'aquestes teories. Els darrers partits
del Barça havian estat un còrrer sense sentit, amb les línies separades,
amb una falta de criteri força gran. Això donava més opcions del que
era habitual als contraris i, el Barça encaixava molts gols.
De
cop i volta, la situació va canviar. El Depor no va xutar a porta i el
Milán només en va tenir una de clara i, per un error individual que no
pas col·lectiu. Què va passar per arribar aquí? Doncs, per mí, molt
senzill. El Barça va tornar a agafar el "Manual del Joc Posicional" i,
es va tornar a l'equilibri, a les línies juntes, a trobar espais entre
línies, a tot.
"La pilota ens ordena" deia el Pep Guardiola. I la pilota es mou. "Eppur si muove"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada