LA PILOTA ENS ORDENA

Quan Cruyff va arribar al Barça com entrenador, va dir allò tant conegut i simple de “Si jo tinc la pilota, tú no la tens i, per tant tens dues feines: tenir la pilota i fer gol”. I va venir el “Dream Team”

Pep Guardiola, alumne avantatjat de Cruyff (i de Van Gaal, Capello, Lillo, Bielsa, etc.) va reescriure la frase i va dir allò de “La pilota ens ordena” que, posat així sembla una ximpleria, però, que diu 2 coses molt clares:

1)     Si ataco bé, és a dir, si estic ben posicionat al camp, en el moment que perdi la pilota tindré moltes més opcions de recuperar-la ràpidament (la “regla dels 6 segons”; si no robo en 6 segons, recupero posicions inicials) 
2)     Si em col·loco bé quan el contrari té la pilota, tinc moltes més opcions d’interceptar, robar, tallar la passada, etc.

Tot això ve al cas que darrerament, es parla molt del Barça de Vilanova i, es compara encara més amb el de Guardiola: ara no hi ha aquella pressió que hi havia abans, l’equip és menys “posicional” (atacs més curts) i més vertical (més “estirat”), etc.  Estic totalment d’acord amb això, però, per mí aquest no és el problema del Barça actual.

Que no hi ha pressió alta? Bé, si pressiono bé al darrera ja robaré. Recordeu on va provocar les pèrdues de pilota l’Inter de Mourinho o, el Bayern l’altre dia. No a la defensa, no: a la espai entre la “zona de creació” i la “zona de finalització”, el que vulgarment és coneix com ¾ de camp.

Què passa allà? Doncs, allà hi ha 5-6 homes per darrera la pilota i 5-6 pel davant; és a dir: si robo, tinc molt espai per córrer i pocs jugadors per defensar. On va pressionar el Bayern? Al mateix lloc. A quins jugadors? Als mateixos que l’Inter: Xavi i Iniesta. Aquests podien recollir la pilota més o menys tranquil·lament a camp propi, però en el moment en què passaven del cercle central, pressió angoixant i forçar pèrdues.

Per què aquí? Doncs aquí és on els equips, en general, acostumen a estar més desorganitzats: ni han acabat de sortir els defenses, ni s’han acabat de col·locar els davanters per començar l’atac estàtic. Conseqüència: equip desorganitzat i facilitat pel contrari. Com que no ens hem ordenat, problemes.

Si això li poden fer al Barça, el Barça també ho pot fer i, és el que SI feia abans i NO fa ara. Parlàvem abans dels “6 segons”. Si l’equip no recuperava la pilota, es recuperava la posició, però ES CONTINUAVA PRESSIONANT. Ara, l’equip “flota” sobre el posseïdor de la pilota i, només és pressiona quan s’arriba prop de l’àrea i, per mí això SI que és un problema.

Ara, l’equip recupera, en general, molt més al darrera. Això permet que hi hagi, òbviament, molts més espais (el Barça els deixa quan ataca estàtic i, els altres fan el mateix). Com que hi ha espais, surten 3-4 jugadors ràpidament al contraatac. Si s’acaba la jugada, perfecte, però, si no és així, ara hi ha problemes. Abans quan l’equip sortia, sortia TOT, els 11 jugadors, de tal manera que, si no es podia acabar la jugada, sempre hi havia suports al darrera per començar l’atac estàtic. Ara, no. Surten els de contraatac i, la resta, pràcticament queden a camp propi, una mica de “ja us ho fareu” i, quan no poden acabar la jugada, són només 6-7 jugadors per defensar doncs els altres ja han estat superats. No es tracta que ataquin tots, però si de mantenir la distància entre línies adequada i, això em sembla que, actualment no passa. El problema no és ser més vertical. El problema és tenir l’equip ben col·locat. De nou el mateix: perdre la pilota a ¾ de camp amb espai pels contraris i, amb poca gent per aturar-los.

Queda un tercer punt: acabar les jugades. En el “manual” de Guardiola, això era un principi bàsic. Si acabo la jugada, em torno a col·locar per tornar a començar la recuperació de la pilota (en cas que aturi el porter o sigui servei de kick). Si no l’acabo, ja torno a estar en el cas anterior: com que tinc les línies separades, hi ha espais pels contraris.

Sigui com sigui, tot es resumeix sempre al mateix: a tenir l’equip ordenat, ben posicionat. I, sempre, en funció d’on estigui la pilota. No es pot començar atac estàtic si no s’està ben col·locat, perquè si no estàs ben col·locat, no faràs moure els contraris de banda a banda i, no trobaràs els espais. I, si no trobes espais , perds la calma i, si perds la calma, fas errors i si fas errors...

I, per estar ben col·locat, s’ha d’estar prop de la pilota, perquè “la pilota ens ordena”.

ALGU POT EXPLICAR-HO?

He fet un repàs a les darreres 10 temporades europees, inclosa aquesta (Champions i Europa League). Els equips espanyols han sigut 23 vegades semifinalistes (12+11), amb 7 Títol (3+4). Els anglesos 20 (15+5), amb 3 victòries (3+0). Alemanya té 11 semifinalistes (5+6) i 1 Títol (0+1). La taula completa la podeu veure tot seguit:

PAIS	SF	TÍTOLS CL	TITOLS EL	TOTAL
ESPANYA	23	3	4	7
ANGLATERRA	20	3	0	3
ALEMANYA	11	0	1	1
PORTUGAL	7	1	1	2
ITALIA	6	2	0	2
FRANÇA	3	0	0	0
RUSSIA	2	0	2	2
UCRAINA	2	0	1	1
HOLANDA	2	0	0	0
RUMANIA	1	0	0	0
ESCOCIA	1	0	0	0
SUISSA	1	0	0	0
TURQUIA	1	0	0	0

He escoltat i llegit moltes coses sobre les semifinals de Champions d’ahir i abans d’ahir i, també, sobre equip alemanys, anglesos, etc. Aquestes són algunes d’elles:

• Els equips espanyols perden a Europa perquè la Lliga espanyola no és prou competitiva.
• Si la lliga és massa competitiva, no arribes bé a final de temporada.
• Es millor que la lliga no sigui tant competitiva, doncs arribes més fresc a final de temporada.
• La lliga alemanya no té un gran nivell, doncs el campió té 20 punts d’avantatge sobre el segon.
• Aquest equip juga malament, i perd, perquè està en baixa forma “física”.
• Aquest equip juga bé, i guanya, perquè està en gran forma “física”.
• Els equips anglesos no poden competir a Europa, doncs el nivell del futbol anglès és molt baix.
• El “tiki-taka” no serveix per anar a Europa.
• Els alemanys no són creatius.
• Els anglesos fan joc directe perquè el temps a les Illes és força dolent i, els camps acostumen a està enfangats. Amb això no es pot anar a Europa.
• El joc directe anglès és dolent pels altres equips, doncs no hi estan acostumats a jugar així.
• Un sol pivot defensiu no serveix, doncs té molt espai per cobrir
• El doble pivot no serveix, doncs només queda un enllaç amb els davanters.
• Es millor 2 Davanters Centres que 1, doncs aquest està molt solitari.
• Són millors els extrems a bandes canviades, perquè la pilota va tancada.
• Són millors els extrems “clàssics”, per donar amplitud.
• No es pot jugar cada setmana amb un equip diferent
• Els aficionats han de saber l’equip titular de memòria.

Tot el que surt aquí ha estat dit i/o comentat pels grans “gurus” que omplen diaris, revistes, ràdios i televisions. Jo, simplement, n’he fet un recull/resum.

I, en podríem afegir un munt més. Uns cap un costat, uns cap l’altre. I, si parlem de jugadors, la llista de “sentències” és bestial. Avui “X” és un fenomen. Demà, no serveix per res. Avui “Y” no ha estat fi. Avui “Y” ha estat força bé. El porter ha fallat al segon gol. El porter estava tapat al segon gol. I, el que vulgueu.

Algú em pot explicar com es poden dir tantes coses diferents i contràries i, que tothom tingui la raó al mateix temps? Algú em pot explicar com relacionar les dades amb tot el que es diu? Perquè clar, TOTS tenen la raó!! O pot ser no? Gràcies!!