Ara és el moment on es veurà la feina feta per les
diferents Secretàries Tècniques. No és una feina fàcil. S’ha de treballar molts
mesos por oferir a l’entrenador (nou o que segueixi, és el mateix), una sèrie
de jugadors que puguin servir per millorar la plantilla actual. Hi haurà Clubs
que es veuran obligats a vendre per equilibrar els seus pressupostos. Hi ha
haurà Clubs que podran pagar qualsevol cosa per aquell jugador desitjat. Hi
haurà Clubs als que els hi marxaran 2, 3, 4 ó 8 jugadors, per les raons que
siguin i, hauran de fer un equip nou.
Tot i que no sigui una feina fàcil, la feina de les
Secretàries Tècniques és molt millor que fa uns anys. Avui en dia és possible
veure la majoria de Lligues del Món per televisió. Per un lloc o altre es poden
veure cada setmana centenars de partits i milers de jugadors. Els Clubs amb
menys pressupost és possible que només tinguin 1 persona per aquesta feina i,
als més modestos, és el mateix entrenador qui fa totes les funcions a l’hora.
I, aquí és on jo començo a fer-me preguntes. Com és
possible que grans Clubs no fitxin jugadors pràcticament desconeguts, que
després paguen a preu d’or quan despunten en un equip mitjà? Com és possible
que hi hagi Serbis, Polonesos o Grecs (per posar alguns exemples), que estiguin
a equips de cert nivell sense que els grans equips en coneguin res d’ells? Com
és possible que moltes vegades vegis jugadors de molt bon nivell a categories
regionals que podrien estar molt més amunt? Es cert que no és possible veure
tots els jugadors del món però, de vegades, no ho entens. Perquè, clar, fitxar
a Messi o Cristiano Ronaldo (avui en dia), ho fa el meu nebot, que té 11 anys i
no veu més que els partits del Barça. Per fitxar-los amb 15-16 anys ja s’ha de
treballar més o, per fitxar un jove suec de 19 anys que juga a la Primera
Divisió del seu país i portar-lo a un Top-Ten, també s’ha de treballar. Pot ser
és això, que no es treballa prou o, pot ser que no saben, molts d’ells, què
s’ha de buscar en un jugador o, quin tipus de jugador busca el Club o,
qualsevol altre raó.
Es busca un lateral i, es porta un extrem “adaptable”;
es busca un organitzador de joc i, es porta un centrecampista defensiu. Es
busca un davanter golejador i, es porta un punta ràpid que obre forats per la
banda. Es busca un porter pel joc aeri i, es porta un que juga bé amb els peus.
I així, el que vulgueu. I, quan es troba al jugador “perfecte” per les necessitats
de l’equip, aquest val un munt de diners inabastable. No haurien de tenir els
Clubs una llista de jugadors (4-5 pel més modestos, 15-20 per aquells amb molts
més recursos), per cada posició? I no haurien d’estar totes les seves
característiques (Tècniques, tàctiques, econòmiques, personals, etc.) dins els
dossier? De vegades, sembla que el que fitxa ho ha fet perquè el jugador
determinat està molt ben valorat a qualsevol dels jocs de simulació que hi ha
sobre futbol, perquè si no és així, moltes vegades no s’entenen les coses.
I, no tots els jugadors serveixen per jugar a
qualsevol equip. Cada equip juga d’una manera i, els jugadors que li aniran bé
no són els mateixos que van bé per un altre equip, que juga d’una altra manera.
Una pregunta típica és: I, per què aquest que jugava tant bé a aquell equip no
ho fa en aquest? Senzill, perquè l’equip juga de manera diferent i, les
funcions que ha de fer el jugador són diferents i, les seves característiques
no són bones per aquesta manera de jugar. I això, es veu fent feina i veient
jugadors i partits i, més jugadors i més partits. I, també, sabent exactament
com juga el teu equip i quin jugador és el que realment serveix. I és una feina
feixuga i, moltes vegades no es fa. Pot ser també és un dels problemes.
I, ja em perdonareu, però no entenc que, amb tanta
gent a les Secretaries Tècniques s’acabi demanant un jugador a l’Agent de torn.
Que et portarà el que ell representa i, pel que cobrarà la corresponent
comissió. La culpa no és del Agents, que quedi clar. La culpa és dels que no
fan la feina que havien de fer. Quan es va a comprar, s’ha de saber què vols
comprar, no sigui que per un 600 paguis el preu d’un Porsche.
Jordi Pascual
Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada