Seguidors

Pàgines

dilluns, 13 de maig del 2013

MES COMPRES

La majoria de temporades europees, tret de les nòrdiques, Rússia, Irlanda i, alguna més, estan arribant a la fi. Ja es van coneixen els Campions, els equips que jugaran a Europa, els que perdran la categoria, els que pujaran, etc. Es el moment en què comença el gran ball de cada any amb jugadors i entrenadors fent les maletes per deixar un lloc i anar cap un altre.

Ara és el moment on es veurà la feina feta per les diferents Secretàries Tècniques. No és una feina fàcil. S’ha de treballar molts mesos por oferir a l’entrenador (nou o que segueixi, és el mateix), una sèrie de jugadors que puguin servir per millorar la plantilla actual. Hi haurà Clubs que es veuran obligats a vendre per equilibrar els seus pressupostos. Hi ha haurà Clubs que podran pagar qualsevol cosa per aquell jugador desitjat. Hi haurà Clubs als que els hi marxaran 2, 3, 4 ó 8 jugadors, per les raons que siguin i, hauran de fer un equip nou.

Tot i que no sigui una feina fàcil, la feina de les Secretàries Tècniques és molt millor que fa uns anys. Avui en dia és possible veure la majoria de Lligues del Món per televisió. Per un lloc o altre es poden veure cada setmana centenars de partits i milers de jugadors. Els Clubs amb menys pressupost és possible que només tinguin 1 persona per aquesta feina i, als més modestos, és el mateix entrenador qui fa totes les funcions a l’hora.

I, aquí és on jo començo a fer-me preguntes. Com és possible que grans Clubs no fitxin jugadors pràcticament desconeguts, que després paguen a preu d’or quan despunten en un equip mitjà? Com és possible que hi hagi Serbis, Polonesos o Grecs (per posar alguns exemples), que estiguin a equips de cert nivell sense que els grans equips en coneguin res d’ells? Com és possible que moltes vegades vegis jugadors de molt bon nivell a categories regionals que podrien estar molt més amunt? Es cert que no és possible veure tots els jugadors del món però, de vegades, no ho entens. Perquè, clar, fitxar a Messi o Cristiano Ronaldo (avui en dia), ho fa el meu nebot, que té 11 anys i no veu més que els partits del Barça. Per fitxar-los amb 15-16 anys ja s’ha de treballar més o, per fitxar un jove suec de 19 anys que juga a la Primera Divisió del seu país i portar-lo a un Top-Ten, també s’ha de treballar. Pot ser és això, que no es treballa prou o, pot ser que no saben, molts d’ells, què s’ha de buscar en un jugador o, quin tipus de jugador busca el Club o, qualsevol altre raó.

Es busca un lateral i, es porta un extrem “adaptable”; es busca un organitzador de joc i, es porta un centrecampista defensiu. Es busca un davanter golejador i, es porta un punta ràpid que obre forats per la banda. Es busca un porter pel joc aeri i, es porta un que juga bé amb els peus. I així, el que vulgueu. I, quan es troba al jugador “perfecte” per les necessitats de l’equip, aquest val un munt de diners inabastable. No haurien de tenir els Clubs una llista de jugadors (4-5 pel més modestos, 15-20 per aquells amb molts més recursos), per cada posició? I no haurien d’estar totes les seves característiques (Tècniques, tàctiques, econòmiques, personals, etc.) dins els dossier? De vegades, sembla que el que fitxa ho ha fet perquè el jugador determinat està molt ben valorat a qualsevol dels jocs de simulació que hi ha sobre futbol, perquè si no és així, moltes vegades no s’entenen les coses.

I, no tots els jugadors serveixen per jugar a qualsevol equip. Cada equip juga d’una manera i, els jugadors que li aniran bé no són els mateixos que van bé per un altre equip, que juga d’una altra manera. Una pregunta típica és: I, per què aquest que jugava tant bé a aquell equip no ho fa en aquest? Senzill, perquè l’equip juga de manera diferent i, les funcions que ha de fer el jugador són diferents i, les seves característiques no són bones per aquesta manera de jugar. I això, es veu fent feina i veient jugadors i partits i, més jugadors i més partits. I, també, sabent exactament com juga el teu equip i quin jugador és el que realment serveix. I és una feina feixuga i, moltes vegades no es fa. Pot ser també és un dels problemes.

I, ja em perdonareu, però no entenc que, amb tanta gent a les Secretaries Tècniques s’acabi demanant un jugador a l’Agent de torn. Que et portarà el que ell representa i, pel que cobrarà la corresponent comissió. La culpa no és del Agents, que quedi clar. La culpa és dels que no fan la feina que havien de fer. Quan es va a comprar, s’ha de saber què vols comprar, no sigui que per un 600 paguis el preu d’un Porsche.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada