Als equips professionals, però, hi ha molta gent al
voltant de l’Entrenador: Directors Tècnics, Secretaris Tècnics, etc. I, les
preguntes que apareixen són: Qui és el cap? Qui ha de prendre les decisions?
Qui decideix com ha de jugar l’equip? Qui decideix a qui fitxar o a qui vendre?
Doncs, bé, qualsevol opció pot arribar a ser bona. Al
cap i a la fi, si l’equip guanya, tothom estarà content. Només, però, amb una
condició: Que tothom tingui clar quin ha de ser el funcionament del Club. El
que hi ha d’haver és una idea clara del tipus de jugador o de joc que s’ha de
fer. Hi ha Clubs que, pel seu tarannà, porten Entrenadors amb una determinada
manera de jugar, que es fa servir des de la base fins el 1er equip. Hi ha Clubs
on el 1er equip (i potser el 2on),
juguen en funció de l’Entrenador que hi ha hagi, i, la resta d’equips de
la Base, juguen d’una altra manera. Hi ha Clubs on cada equip juga d’una
manera. Hi ha Clubs on la Secretaria Tècnica porta els jugadors que creu més
adients i, després es feina de l’Entrenador els posar-los a lloc. Hi ha llocs
on l’Entrenador demana el què vol tenir. Hi ha Clubs que només fitxen jugadors
d’una determinada zona geogràfica. Hi ha Clubs que només volen jugadors cedits
o, sense cap cost de traspàs.
Ara bé. Si les coses no funcionen, el primer que
despedeixen és l’Entrenador, no? Doncs, no serà aquest qui ha de tenir el màxim
poder? O, com a mínim, prou poder per decidir una sèrie de coses?
1) La manera de jugar. Quan es fitxa un Entrenador, ja sabem de
quina manera juga. Per tant, si el Club té un model de joc, per què es busca
algú que juga diferent?
2) Els jugadors que hi hagi hauran de tenir unes
característiques per jugar d’aquesta o aquella manera. La Secretaria Tècnica
hauria de tenir un llistat de jugadors que s’adapten a la manera de joc de
l’equip i, l’Entrenador decidir quin vol d’ells.
3) Aquí entra el factor econòmic, evidentment. El Club té uns
diners per fitxar. Per tant, l’Entrenador ha de saber quines són les seves
opcions, per poder valorar si és millor el jugador “A” per aquesta funció o “B”
per aquella, sabent que no por tenir els dos i que, pot ser el jugador “C”
serveix, perquè és més important “A” que “B” i, “C” pot fer la feina de “B”.
4) SI no es poden tenir els jugadors que fan falta per jugar
d’una manera determinada, fins a quin punt és responsabilitat de l’Entrenador
si no s’aconsegueixen els objectius fixats?
Hi ha moltes maneres de funcionar, però totes han de
tenir com a clar punt de partida la feina de cadascú i, qui ha de prendre les
decisions i, les conseqüències que se’n derivin d’aquestes.
Només hi ha una fórmula que no m’agrada: Que fitxi el
President i/o la Directiva perquè els hi agrada aquest o aquell jugador. No
entendré mai per què tenir un cos tècnic si, després es fitxa sense saber si és
el més adient o necessari per l’equip. I, després ve aquella frase: “Li hem
donat els millors jugadors”. Ja. Però, eren els que feien falta? Ara bé, com és
el que mana...
Jordi Pascual
Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada