Seguidors

Pàgines

dilluns, 24 de març de 2014

JUNTETS



"Cada cop que ens juntem, creem alguna cosa. Cada cop que ens separem, ells creen alguna cosa".

Això ho vaig escriure ahir mentres veia el Madrid-Barça. Crec que resumeix, per mí, què va ser el partit. Mentre el Barça va jugar "posicionalment", aplicant els criteris correctes per aquesta mena de joc, el partit va ser plàcid pels homes de Martino. I, mentre el Madrid va fer pressió alta per evitar la sortida de la pilota des del darrera, en cas de no poder sortir bé, puntada amunt i sortir. Com que l'equip estava ben posat, encara que la pilota anés als jugadors blancs, era relativament fàcil que no hi hagués grans perills per Valdés. El Barça va fer el primer gol i, Messi va tenir el segon en una jugada on va controlar la pilota un pèl llarga.

Això va canviar a partir del moment en què el Barça es va relaxar una mica i el Madrid va poder sortir al contraatac. Cristiano va venir cap el centre i va deixar la banda esquerra per Di Maria. I aquest va fer mal, molt mal. Trencant una i altre vegada a Alves, que no tenia l'ajut de Xavi, que es quedava per allò de les línies separades, ni de Mascherano que, teòricament havia de fer-li les cobertures, però que, en realitat, estava més pendent de Benzema, va crear prou perill perquè caiguéssin 3 ó 4 gols.

Cap la fí de la primera part, el Barça es va tornar a juntar i, va tornar a tenir opcions, fins que Messi va posar el 2-2 poc abans dels descans.

La segona part va ser força diferent. Tot i que el Madrid es va avançar un altre cop, la sensació era que el Barça tenia el partit molt més controlat, tot i que li costava crea perill, però, per altra banda, no donava opcions de sortida al contraatac pel Madrid.

I la jugada clau del partit va arribar. Messi fa una passada per terra maravellosa: trenca dues línies (el doble pivot i els quatre defenses) i, elimina 6! jugadors. Recomeno que tothom la vegi i, sobre tot aquells que es dediquen a ensenyar futbol la facin servir com model del què significa una passada. L'àrbitre va xiular penal i va expulsar Ramos. Martino va fer entrar Pedro per Neymar i, una mica després, Alexis per Cesc, per tornar Iniesta al mig del camp i jugar amb tres puntes clares.

I dic que és clau, no tant sols pel què representa que el contrari quedi amb un jugador menys, sinó pel fet que, a partit d'aquest moment el Barça va passar a ser l'amo del partit de manera definitiva. Línies juntes, sense opcions de joc pel Madrid i, que permetien recuperacions ràpides pel Barça i la creació de perill. De fet, molts veiem que podia arribar un cinquè gol en qualsevol moment.

Consideracions importants:
1) Quan les línies estan juntes, quan de Piqué (gran partit ahir, per què no ho farà sempre igual?), a Messi, hi ha 30 metres com a molt i, la mobilitat apareix, aquest equip continua sent el dominador. Quan, com molts partits aquest any, les línies estan separades, Xavi no pot anar amunt i avall i Busquets no pot cobrir-ho tot i, és quan els problemes defensius es magnifiquen. I això ho saben tots els equips. El Madrid, també. I això ens ho exploten gairebé tots els partits. Quan volem córrer com al pati del col·legi es pateix excessivament darrera, per la raó tant senzilla que no hi ha 8 ó 9 jugadors per defensar. Quan l'equip s'ajunta, es recupera fàcil i, es defensa millor. La defensa pateix, més enllà de les mancances que pugui haver-hi, per aquest desordre. Valdés s'està convertint en molt més decissiu que abans i, ara participa molt més del joc amb les mans que no pas amb els peus i, això vol dir que el contrari arriba massa vegades a porteria.

2) Messi, per la mateixa raó, participa molt menys del joc, però, en canvi, és molt més decissiu ara. O marca, o assisteix. Que no es poc. El problema està en les seves "desconnexions" que, com dic, venen donades per la "nova" manera de jugar del Barça. Abans, Messi apareixia poc per recollir pilotes. Ara, ha de venir molt a buscar-les, perquè no arriben a la seva zona d'influència. I, això, moltes vegades no és bò.

3) Tinguem-ho clar. El d'ahir va ser un gran partit pels afeccionats al futbol, però no crec que ho fos per molts entrenadors. Els partits bojos, amb carreres cap aquí i cap allà només agraden als equips més febles, doncs saben que és molt més fàcil treure profit d'aquesta mena de joc. Això, el Barça ha de corregir-ho. I, quan més aviat millor, perquè, a la Champions League, l'Atlético farà el mateix que el Madrid ahir: tancar-se al darrera i anar a la contra i, aquests són tant o més perillosos que aquells jugant a aquest tipus de joc.

Si volem anar a Lisboa, juntets i ordenats, que és el que ens va portar a París, Roma o Londres.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

divendres, 14 de març de 2014

NO ENTENEN RES


Els dies passen i la cosa continua. Els diaris, radios, televisions, xarxes socials, van plens de raons a favor o en contra. I molts, parlen per no estar callats, perquè demostren que no han entés res. De res.

No han entés que el Barça és propietat de 138.000 socis, que són propietaris "legals" del Club, però que també hi ha milions de seguidors arreu del món, que són propietaris "sentimentals". I, amb els sentiments no es juga.

No han entés que Messi és el millor jugador del món i, possiblement, de la història i, se'l ha de pagar com el que és. No com si fos "aquest senyor".

No han entés que, aquí, no n'hi ha prou amb guanyar. Aquí s'ha de guanyar i jugar bé, sigui futbol, bàsquet o bitlles.

No han entés que el que ha captivat a mig món, precisament per l'anterior, no han estat els títols "per se", si no la manera com s'han guanyat.

No han entés que, si som una referència mundial, és per tenir uns equips que juguen tots de la mateixa manera, dels més joves als més grans. I, que si es vol canviar l'estil, s'ha de fer a tots els nivells. No fer-ho seria una incongruència.

No han entés el significat de planificació. Planificació significa tenir clar quins jugadors han de deixar el Club i quins han de venir; quins s'ha de vigilar per d'aquí 1-2 anys, quins contractes tenen, quines opcions tenen altres Clubs, etc. El darrer exemple: Sembla que es va fer un viatge per veure un jugador... que estava lesionat.

No han entés que el que es va fer amb Abidal o Mickeal és indigne d'un Club com aquest. Hi ha moltes maneres de fer les coses.

No han entés que la imatge del Club es deteriora, perquè, arreu, i no són seguidors del Barça, no entenen perquè va marxar Guardiola, perquè marxa Valdés, perquè dimiteix el President, què passa amb el fitxatge de Neymar, què passa amb Hisenda, etc.

No han entés que no es pot dir "NO" a una reforma de 250M€ per ser "econòmicament inviable" i, presentar-ne una que val 600M€, sense cap mena de Projecte.

No han entés que la reforma no es pot aprovar en base a espantar al soci sobre las desgràcies que passaran si no es fa.

No han entés que si surt "NO" a la reforma han de plegar. Així de clar. La seva legitimitat quedarà reduïda a no res.

No han entés que "atacar" al President del Club no és atacar el Club.  Especialment, quan el que s'ataca és la poca transparència del President i la Junta Directiva. I més, quan es veu que aquests "atacs" tenien molts fonaments.

No han entés que els membres de la Junta són servidors del Club, és a dir, dels socis i, que ells han estat escollits per conduir la nau durant una època. Després, els tornarem a escollir, si pensem que ho han fet bé i, escollirem uns altres, si pensem que ho han fet malament.

No han entés que molts hem fet un munt de quilòmetres i hem perdut hores d'estudi i feina per anar a veure el Barça allà on sigui. Que hem anat a Finals Europees de futbol, bàsquet, etc. molt abans que alguns d'ells es féssin socis del Club. I, pagant de la nostra butxaca, evidentment. Mai, com ara, hi ha hagut tants "compromisos" amb el tema de les entrades fora de casa, siguin finals o altra mena de partits.

No han entés que ser crític no és ser "entorn maligne". Es dir el que no ens agrada. Encara que poguem estar equivocats. I això no vol dir que volguem que es perdin partits. Jo vull que es guanyi sempre. Però, com he dit abans, hi ha maneres i maneres de guanyar.

No han entés que dir mentides (o escriure-les), per defensar l'indefensable no es pot fer. Més tard o més d'hora, sabrem la veritat de tot.

No han entés que els més importants, sempre, són els que estan damunt la gespa o el parquet. Ells estan on estan gràcies a aquests, no a l'inrevés.

No han entés que, els que estem allà, a la graderia, ho entenem tot, encara que fem cara de no entendre res.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

dilluns, 3 de març de 2014

REPETIR



Veig que hi ha entrenadors que són contraris als jocs/exercicis "no direccionals", és a dir, aquells en els que no hi ha porteries o lloc per marcar un gol. Diuen que són irreals i, que aquestes circumstàncies no es donen en un partit de futbol.

També n'hi ha molts que diuen que tots aquest jocs amb restriccions (tocs per jugador, nombre de passades mínimes, etc.) tampoc són adequats, doncs això no passa als partits de futbol.

Bé, si anem amb aquest criteri, tampoc són vàlids, per exemple, aquells exercicis on un jugador corre per la banda per centrar i dos companys arriben per rematar, tot això, sense cap oposició. Això no passa a un partit de futbol. Com tampoc seria vàlid un exercici de defenses contra davanters que acaba en el moment en què el defensa recupera la pilota, doncs el defensa haurà de fer alguna cosa amb la pilota, no?. Com tampoc seria vàlid un partit de 4v4 en un espai de 40x30m. doncs el camp té unes mesures força diferents. Com tampoc seria vàlid...poseu el què volgueu.

Però tampoc seria vàlid fer sèries de sprints, ni fer treball al gimnàs, ni tot un munt de coses que es fan als entrenaments de futbol.

Si apliquem aquest criteri, l'únic entrenament correcte seria fer partit 11v11 i, només permetre els canvis que es puguin fer segons la categoria, edat, etc. Res més, doncs tota la resta és "irreal".

L'entrenament serveix per preparar i per aprendre coses. Un partit de futbol és com una representació al teatre o una actuació musical. Fa falta moltes hores de preparació, de corregir defectes, d'anar preparant "trossos" per tenir-ho, finalment, tot ensamblat.

Tornem als jocs "no direccionals". Què son? Doncs, això. Es un troç, una part de la manera de jugar que pot tenir un equip. I, una de les coses que s'ha entès menys del "joc posicional" és aquest tocar i tocar la pilota. La pilota es toca fins que es pot passar i, es passa per trencar línies. Es mou la pilota per moure el contrari, fins que deixi un forat per on passar la pilota. D'aquí la gran importància d'aquesta mena d'activitats. Els jugadors aprenen a fer córrer la pilota sota pressió. Aprenen a moure's al mateix temps que conserven el seu estructurament damunt el camp. Aprenen a donar suport al company que té la pilota, ja sigui apropant-se o allunyant-se. Aprenen a protegir-se quan el contrari els apreta. Aprenen a tenir paciència mentre troben el moment correcte de la passada. Aprenen moltes coses.

I, els que no tenen la pilota aprenen a anar junts com a bloc a pressionar. Aprenen a bascular d'un costat a l'altre per evitar aquestes passades que trenquen línies. Aprenen la comunicació necessària per poder treballar tots junts en la mateixa direcció a l'hora de fer els moviments. Aprenen a tenir paciència quan el contrari va fent tocs i més tocs i no es pot recuperar la pilota. Aprenen a fer cobertures al company quan aquest és superat. Aprenen moltes coses.

Aniré més lluny. El que es tracta, és que un fet determinat es dongui moltes vegades. Quants més cops el jugador ha fet un moviment, més fàcil serà que el faci a l'hora del partit. Es evident, que per molt que es treballi exercicis a 2 tocs, al partit serà diferent. Hi haurà moments en què es jugarà al primer toc i, altres vegades, el jugador conduirà la pilota fins que passi o xuti o, el que sigui. Ara bé, si no fem que la pilota vagi ràpida als entrenaments, difícilment anirà ràpida als partits (si volem que això passi als partits, és clar).

I, òbviament, això que diem dels jocs "no direccionals", ho podem aplicar a qualsevol mena d'activitat direccional. Imagineu un partit 4v4+2P en un espai de 40x30m. Per exemple, volem treballar intercepcions? Doncs, donem 1 punt per cada una que n'hi hagi. Volem que el nostre equip estigui compacte en defensa? Doncs el gol valdrà doble si tot l'equip defensiu no està a camp propi quan es fa aquest gol. Volem la compactació en atac? Doncs l'equip ha d'estar tot a camp contrari quan es fa gol (llevat del porter, és clar). I, com aquests, molts exemples d'activitats que es poden fer per treballar, com hem dit abans, diferents parts de la manera que tenim de jugar.

Pensem en els "automatismes": A passa a B, aquest a C, etc. Què és el que es vol quan es fa això? Establir unes pautes de conducte a l'hora de jugar. Ni més, ni menys. Es un "troç" de la manera de jugar i, es repetirà un munt de vegades fins que surti el millor possible, per tal que, al partit, els jugadors tinguin clar com s'ha de fer. Igual que amb qualsevol dels exercicis que hem posat abans.

D'això es tracta al futbol. De repetir els moviments, accions, etc. perquè, al mig del partit no podem parar i dir: "No està bé. Fem-ho de nou". Per això són els entrenaments. I, per això, els hem d'aprofitar al màxim possible.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

P.S. Per cert, en propers dies penjaré un post sobre el "joc posicional" i, la seva aplicació a partir de jocs "no direccionals" i, també, "direccionals".