JUNTETS

"Cada cop que ens juntem, creem alguna cosa. Cada cop que ens separem, ells creen alguna cosa".

Això ho vaig escriure ahir mentres veia el Madrid-Barça. Crec que resumeix, per mí, què va ser el partit. Mentre el Barça va jugar "posicionalment", aplicant els criteris correctes per aquesta mena de joc, el partit va ser plàcid pels homes de Martino. I, mentre el Madrid va fer pressió alta per evitar la sortida de la pilota des del darrera, en cas de no poder sortir bé, puntada amunt i sortir. Com que l'equip estava ben posat, encara que la pilota anés als jugadors blancs, era relativament fàcil que no hi hagués grans perills per Valdés. El Barça va fer el primer gol i, Messi va tenir el segon en una jugada on va controlar la pilota un pèl llarga.

Això va canviar a partir del moment en què el Barça es va relaxar una mica i el Madrid va poder sortir al contraatac. Cristiano va venir cap el centre i va deixar la banda esquerra per Di Maria. I aquest va fer mal, molt mal. Trencant una i altre vegada a Alves, que no tenia l'ajut de Xavi, que es quedava per allò de les línies separades, ni de Mascherano que, teòricament havia de fer-li les cobertures, però que, en realitat, estava més pendent de Benzema, va crear prou perill perquè caiguéssin 3 ó 4 gols.

Cap la fí de la primera part, el Barça es va tornar a juntar i, va tornar a tenir opcions, fins que Messi va posar el 2-2 poc abans dels descans.

La segona part va ser força diferent. Tot i que el Madrid es va avançar un altre cop, la sensació era que el Barça tenia el partit molt més controlat, tot i que li costava crea perill, però, per altra banda, no donava opcions de sortida al contraatac pel Madrid.

I la jugada clau del partit va arribar. Messi fa una passada per terra maravellosa: trenca dues línies (el doble pivot i els quatre defenses) i, elimina 6! jugadors. Recomeno que tothom la vegi i, sobre tot aquells que es dediquen a ensenyar futbol la facin servir com model del què significa una passada. L'àrbitre va xiular penal i va expulsar Ramos. Martino va fer entrar Pedro per Neymar i, una mica després, Alexis per Cesc, per tornar Iniesta al mig del camp i jugar amb tres puntes clares.

I dic que és clau, no tant sols pel què representa que el contrari quedi amb un jugador menys, sinó pel fet que, a partit d'aquest moment el Barça va passar a ser l'amo del partit de manera definitiva. Línies juntes, sense opcions de joc pel Madrid i, que permetien recuperacions ràpides pel Barça i la creació de perill. De fet, molts veiem que podia arribar un cinquè gol en qualsevol moment.

Consideracions importants:

1) Quan les línies estan juntes, quan de Piqué (gran partit ahir, per què no ho farà sempre igual?), a Messi, hi ha 30 metres com a molt i, la mobilitat apareix, aquest equip continua sent el dominador. Quan, com molts partits aquest any, les línies estan separades, Xavi no pot anar amunt i avall i Busquets no pot cobrir-ho tot i, és quan els problemes defensius es magnifiquen. I això ho saben tots els equips. El Madrid, també. I això ens ho exploten gairebé tots els partits. Quan volem córrer com al pati del col·legi es pateix excessivament darrera, per la raó tant senzilla que no hi ha 8 ó 9 jugadors per defensar. Quan l'equip s'ajunta, es recupera fàcil i, es defensa millor. La defensa pateix, més enllà de les mancances que pugui haver-hi, per aquest desordre. Valdés s'està convertint en molt més decissiu que abans i, ara participa molt més del joc amb les mans que no pas amb els peus i, això vol dir que el contrari arriba massa vegades a porteria.

2) Messi, per la mateixa raó, participa molt menys del joc, però, en canvi, és molt més decissiu ara. O marca, o assisteix. Que no es poc. El problema està en les seves "desconnexions" que, com dic, venen donades per la "nova" manera de jugar del Barça. Abans, Messi apareixia poc per recollir pilotes. Ara, ha de venir molt a buscar-les, perquè no arriben a la seva zona d'influència. I, això, moltes vegades no és bò.

3) Tinguem-ho clar. El d'ahir va ser un gran partit pels afeccionats al futbol, però no crec que ho fos per molts entrenadors. Els partits bojos, amb carreres cap aquí i cap allà només agraden als equips més febles, doncs saben que és molt més fàcil treure profit d'aquesta mena de joc. Això, el Barça ha de corregir-ho. I, quan més aviat millor, perquè, a la Champions League, l'Atlético farà el mateix que el Madrid ahir: tancar-se al darrera i anar a la contra i, aquests són tant o més perillosos que aquells jugant a aquest tipus de joc.

Si volem anar a Lisboa, juntets i ordenats, que és el que ens va portar a París, Roma o Londres.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP