REPETIR

Veig que hi ha entrenadors que són contraris als jocs/exercicis "no direccionals", és a dir, aquells en els que no hi ha porteries o lloc per marcar un gol. Diuen que són irreals i, que aquestes circumstàncies no es donen en un partit de futbol.

També n'hi ha molts que diuen que tots aquest jocs amb restriccions (tocs per jugador, nombre de passades mínimes, etc.) tampoc són adequats, doncs això no passa als partits de futbol.

Bé, si anem amb aquest criteri, tampoc són vàlids, per exemple, aquells exercicis on un jugador corre per la banda per centrar i dos companys arriben per rematar, tot això, sense cap oposició. Això no passa a un partit de futbol. Com tampoc seria vàlid un exercici de defenses contra davanters que acaba en el moment en què el defensa recupera la pilota, doncs el defensa haurà de fer alguna cosa amb la pilota, no?. Com tampoc seria vàlid un partit de 4v4 en un espai de 40x30m. doncs el camp té unes mesures força diferents. Com tampoc seria vàlid...poseu el què volgueu.

Però tampoc seria vàlid fer sèries de sprints, ni fer treball al gimnàs, ni tot un munt de coses que es fan als entrenaments de futbol.

Si apliquem aquest criteri, l'únic entrenament correcte seria fer partit 11v11 i, només permetre els canvis que es puguin fer segons la categoria, edat, etc. Res més, doncs tota la resta és "irreal".

L'entrenament serveix per preparar i per aprendre coses. Un partit de futbol és com una representació al teatre o una actuació musical. Fa falta moltes hores de preparació, de corregir defectes, d'anar preparant "trossos" per tenir-ho, finalment, tot ensamblat.

Tornem als jocs "no direccionals". Què son? Doncs, això. Es un troç, una part de la manera de jugar que pot tenir un equip. I, una de les coses que s'ha entès menys del "joc posicional" és aquest tocar i tocar la pilota. La pilota es toca fins que es pot passar i, es passa per trencar línies. Es mou la pilota per moure el contrari, fins que deixi un forat per on passar la pilota. D'aquí la gran importància d'aquesta mena d'activitats. Els jugadors aprenen a fer córrer la pilota sota pressió. Aprenen a moure's al mateix temps que conserven el seu estructurament damunt el camp. Aprenen a donar suport al company que té la pilota, ja sigui apropant-se o allunyant-se. Aprenen a protegir-se quan el contrari els apreta. Aprenen a tenir paciència mentre troben el moment correcte de la passada. Aprenen moltes coses.

I, els que no tenen la pilota aprenen a anar junts com a bloc a pressionar. Aprenen a bascular d'un costat a l'altre per evitar aquestes passades que trenquen línies. Aprenen la comunicació necessària per poder treballar tots junts en la mateixa direcció a l'hora de fer els moviments. Aprenen a tenir paciència quan el contrari va fent tocs i més tocs i no es pot recuperar la pilota. Aprenen a fer cobertures al company quan aquest és superat. Aprenen moltes coses.

Aniré més lluny. El que es tracta, és que un fet determinat es dongui moltes vegades. Quants més cops el jugador ha fet un moviment, més fàcil serà que el faci a l'hora del partit. Es evident, que per molt que es treballi exercicis a 2 tocs, al partit serà diferent. Hi haurà moments en què es jugarà al primer toc i, altres vegades, el jugador conduirà la pilota fins que passi o xuti o, el que sigui. Ara bé, si no fem que la pilota vagi ràpida als entrenaments, difícilment anirà ràpida als partits (si volem que això passi als partits, és clar).

I, òbviament, això que diem dels jocs "no direccionals", ho podem aplicar a qualsevol mena d'activitat direccional. Imagineu un partit 4v4+2P en un espai de 40x30m. Per exemple, volem treballar intercepcions? Doncs, donem 1 punt per cada una que n'hi hagi. Volem que el nostre equip estigui compacte en defensa? Doncs el gol valdrà doble si tot l'equip defensiu no està a camp propi quan es fa aquest gol. Volem la compactació en atac? Doncs l'equip ha d'estar tot a camp contrari quan es fa gol (llevat del porter, és clar). I, com aquests, molts exemples d'activitats que es poden fer per treballar, com hem dit abans, diferents parts de la manera que tenim de jugar.

Pensem en els "automatismes": A passa a B, aquest a C, etc. Què és el que es vol quan es fa això? Establir unes pautes de conducte a l'hora de jugar. Ni més, ni menys. Es un "troç" de la manera de jugar i, es repetirà un munt de vegades fins que surti el millor possible, per tal que, al partit, els jugadors tinguin clar com s'ha de fer. Igual que amb qualsevol dels exercicis que hem posat abans.

D'això es tracta al futbol. De repetir els moviments, accions, etc. perquè, al mig del partit no podem parar i dir: "No està bé. Fem-ho de nou". Per això són els entrenaments. I, per això, els hem d'aprofitar al màxim possible.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

P.S. Per cert, en propers dies penjaré un post sobre el "joc posicional" i, la seva aplicació a partir de jocs "no direccionals" i, també, "direccionals".