Seguidors

Pàgines

dissabte, 26 d’abril de 2014

NO ES AIXO (III) (2)



Es diu que, tal com entrenes, jugues. Jo sóc partidari de la inversa: Tal com jugues, entrenes. Es a dir, si vols jugar d'una manera determinada, has d'entrenat d'AQUESTA manera determinada. Traduït: si el que volem és una joc POSICIONAL, amb POSSESSIO de pilota, això haurà de ser la base del nostre entrenament.
Per tal que ens entenguem, hem de saber distingi entre "Rondos" i "Jocs de possessió". Els "Rondos" són jocs de superioritat numérica (4v2, 6v3, etc), on els posseïdors de la pilota estan bàsicament per la part de fora i, els que la volen recuperar, per dins, tal i com es veu en la figura següent (4v2):
Els "Jocs de possessió" estan basats en la igualtat numèrica o, lleugera superioritat de posseïdors, normalment, amb l'ajut de "comodins", és a dir, jugadors que van amb l'equip que té la possessió de la pilota. Els jugadors no tenen sempre “posicions”, tot i que pot haver-hi que si, com els comodins.
Aquest exemple és 4v4+3C, és a dir, 2 equips de 4 jugadors, amb 3 jugadors que van amb aquell equip que té la pilota.
Tradicionalment, els “Rondos” s’han associat a escalfaments i similar. No obstant això, si ens mirem bé el 4v2 anterior podem suposar que el jugador de la part inferior és el Porter; els dos que hi ha per fora, els Centrals i, el de la part superior, el Mig Centre. Però, podem pensar que el de la part inferior és el Mig Centre, els dos que té als costats, els Interiors i, el de dalt, el Davanter Centre. Més opcions? Doncs, Extrem Esquerra (dalt), Lateral Esquerra (esquerra), Interior Esquerra (dreta) i Mig Centre (baix). Una diferent? Interior Dret (dalt), Lateral Dret (dreta), Central Dret (baix) i Mig Centre (esquerra). I així, podem anar posant jugadors i posicions. Es a dir, que a partir d’un “Rondo”, tenim moltes situacions que es donaran en un partit. Tant senzill com això. Similar a aquest, però amb tots els jugadors en tenim un altre:
Aquest és 6+4v6+4. L'equip amb possessió treballa amb 10 jugadors, en la disposició clàssica d'1-4-3-3; l'equip defensor ho fa només amb 6 jugadors, en formació 1-4-2-3-1, sense els 4 defenses. Quan l'equip groc recupera la pilota, ha de buscar passar als 4 jugadors que estan fora, per posar-los en joc i, al mateix temps, fer que els 4 defenses de l'equip vermell hagin de sortir, per tornar a tenir el 10v6.
Una cosa que caracteritza a aquesta mena de jocs és el nombre de tocs. Si el que es vol és que la pilota vagi ràpida, això s'ha de fer als entrenaments. I, els "Rondos" tenen com a base que es juga a 1 ó 2 tocs. No més. Velocitat i velocitat de la pilota. I, això implica concentració i intensitat. Si això no hi és, el contrari recupera i, et toca córrer darrera la pilota per recuperar-la.
Anem als "Jocs de possessió". El que hem posat abans (4v4+3C), és un "clàssic" dins el que és el treball a l'1-4-3-3. Cada equip té 2 Centrals i 2 Interiors; els 3 comodins representen els 2 Laterals i el Mig Centre. Així, l'equip que té la pilota disposa dels 4 Defenses i els 3 Migcampistes. Els Laterals no poden entrar dins el quadre de joc. Són per donar suport a qui té la pilota. Aquí, el joc ja és lliure de tocs i, els jugadors poden passar o conduir en funció de la situació. Ens trobem en una situació de 4v4 amb els tres suports (1 per dins i 2 per fora)
Un altre tipus de joc molt utilitzat és aquest:
Aquest és 6v4+4. Els jugadors vermells juguen sempre per l'interior. Els 4 jugadors grocs interiors han de recuperar la pilota. Quan ho fan, disposen dels 4 suports exteriors. Això permet donar amplitud i profunditat, al mateix temps que serveix com a joc per "recuperacions": en el moment en què recupero la pilota, he de jugar inmediatament amb 1 jugador exterior. Amb això, el que es fa és treure la pilota de la zona de perill en el moment en què es recupera.
Hi ha altres opcions, com els jocs de 4v4 (ó 5v5)+2P. Per què, aquests? Una raó molt simple. La majoria de jugades en un partit inclouen 4-5 jugadors per equip participant directament en la jugada. La resta de l'equip atacant sol donar equilibri i, la resta del defensiu no participa, en ambdós casos, per estar lluny de la pilota.
Aquesta mena de jocs permeten moltes variants: jugar a un nombre de tocs determinats, fer un mínim de passades abans de poder xutar, tenir comodins per les bandes per donar suport o centrar, etc.
Hi ha moltíssimes variacions tant de "Rondos" (3v1, 4v2, 5v2, 5v3, 6v3, 8v2, etc.), com de "Jocs de Possessió" (4v2+2, 6v3+3, 5v5+2C, 4v4+4C, partits com els de 4v4+2P, etc.). Totes aquestes activitats (o similars), s'han fet a "La Masia" durant molts anys i, pel que sé, es continuen fent. El que ja no sé és si el 1er equip ho continua fent i, per això es jugui de manera diferent
Però, es molt possible que no sigui això, companys, que no sigui això.
Jordi Pascual
Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

dissabte, 19 d’abril de 2014

NO ES AIXO (III) (1)



El "Joc posicional", moltes vegades anomenat "tiki-taka" de manera incorrecta està basat en dos grans idees: la circulació ràpida de la pilota i, la mobilitat dels jugadors. L’important, amb aquesta mobilitat, és no perdre les “posicions”, és a dir, que si un jugador es mou cap un altre lloc, algú ha d’ocupar aquest espai buit creat, o bé, la resta de jugadors s’ha de moure de tal manera que aquest espai quedi cobert, és a dir, el que necessitarem és que hi hagi una estructura permanent, prou flexible, que permeti aquestes adaptacions.
Com a punts forts d'aquesta manera de jugar, podem destacar:
·         Es juga molt a prop de la porteria contraria.
·         Gran mobilitat dels jugadors.
·         Intercanvi constant de posicions com a conseqüència de l’anterior.
·         Creació de superioritat amb pocs moviments de jugadors.
·         Poques (o nul·les) passades de risc en zona de creació.
·         Simplicitat en les passades.
Com a punts febles, tindríem:
·         Es juga molt lluny de la porteria pròpia, amb el risc del contraatac contrari.
·         Es necessari que els jugadors tinguin bona capacitat de visió de la jugada.
·         Risc de tornar-se previsible per falta de mobilitat.
·         Aglomeració de jugadors en poc espai (els propis més els contraris).
·         Necessitat de jugadors capaços de desbordar al contrari en espais curts.
Tot això, va molt més enllà del sistema (formació), emprat. Els sistemes no assenyalen absolutament res de la manera jugar i, si no, recordeu el sistema que emprava Mourinho a l'Inter o Chelsea, el que fa servir molts cops Ancelotti, el de Guardiola o, el més habitual amb Martino: tots són 1-4-3-3. Tots. I, aquí acaben les semblances entre ells. Perquè cada entrenador el juga d'una manera diferent. A la figura següent es veu aquesta disposició.

En el seu moment, Guardiola va maximitzar els punts forts i, va minimitzar els febles i, cada cop que semblava que els contraris trobaven la manera de parar-ho, apareixia una variant tàctica. Però, sempre, mantenint el que es considera els punts bàsics del "joc posicional": Ordre i compactació ("juntets"). No s'ha de confondre aquests punts bàsics amb el que he dit sobre circulació ràpida de pilota i mobilitat. Aquests darrers no existeixen sense els anteriors. La pilota pot anar tant ràpida com volguem, però, si estem mal situats, no servirà de res i, si no estan els jugadors propers els uns als altres, les passades no seran senzilles. Per les mateixes raons, quan els jugadors són propers, és fàcil canviar les posicions i, de vegades, només amb el moviment d'un jugador, pot haver-hi 2 ó 3 que canvien la posició. Haviem vist com Alves o Abidal acabaven les jugades perquè Touré o Busquets, o qui sigui, guardaven les posicions d'aquells. L'equip basculava d'una banda a l'altra per donar suport i estar equilibrat.

A la figura veiem com l'equip ha anat cap la dreta, per donar el suport, ja que la jugada va per aquesta banda. S'havien mogut, però es conservava l'estructura. El centrador podia ser Alves, o Pedro o, el mateix Messi. El rematador, qualsevol. Sempre hi havia algú en algún lloc. I això donava lloc a moltes recuperacions. Més enllà de la pressió alta, que era la conseqüència natural del lloc on estaven els jugadors (perquè hem de tornar enrera per recuperar si ja estem allà?), el punt principal era que estaven ben posats i, per tant, si el contrari podia sortir del primer jugador que pressionava, automàticamen apareixia al darrera aquell que li feia la cobertura. Més. Aquesta pressió impedia les passades llargues al contrari, les quals arribaven fàcils pels defenses. Ara tot això no hi és. El contrari pot fer una passada llarga i precisa i, com que hi ha molt espai entre les línies, és fàcil pel contrari conduir i encarar els defenses. I clar, encaixem molts gols per culpa de la defensa. Segur que només ells tenen la culpa? Abans per davant dels 4 defenses hi havia 3 jugadors a 10-15m. Ara són a 25m. Voleu dir que això no té relació?
Recordeu la "regla de les 15 passades"? Deia que no es podia començar l'atac si no s'havien donat 15 passades. La raó? Molt senzilla. Això permetia que tots els jugadors estiguéssin a la posició per poder començar. Heu vist alguna vegada un partit d'handbol? Quan l'equip defensiu recupera la pilota, si no hi ha contraatac ràpid, es fan els canvis de jugadors i tothom va a la seva posició. Fins que no hi són tots, no comença l'atac. Això era el mateix al "vell" Barça. I, començava el "passar i moure's". I Xavi anava a la dreta, Messi a l'esquerra. Pedro al mig. Piqué, amunt. Busquets, avall. I així, amb la pilota circulant a velocitat de vertígen entre jugadors que apareixien i desapareixien del punt d'acció amb el temps just de tocar la pilota, fins el moment en què es trobava el forat per fer aquella passada que era mig gol. Perquè l'objectiu no era moure la pilota. Això era el medi utilitzat. Era la trampa. El truc de màgia. Tothom mirava la pilota, sense adonar-se on estaven els jugadors del Barça, ni tampoc, com s'anaven movent de lloc els defensors. Perquè era aquest l'objectiu: Moure la pilota, per moure els jugadors. Res més que això. Recordeu què va dir Van Bommel el dia que el Barça va esclafar el Bayern per 4-0 al Camp Nou quan li van preguntar perquè no havien fet ni faltes? La resposta va ser molt clara: Quan arrivàbem, no hi havia ningú, ni pilota, ni jugador. Es com perseguir ombres.
Què queda ara de tot això? Poc. Es veu en pocs moments. La pilota va ràpidament d'un cantó a l'altre del camp. El joc ha passat de "posicional" a "transicional". Però, hi ha molta gent que encara no ho ha entés. I continuen parlant de % de possessió de pilota i del nombre de passades fetes i, del % d'encert en aquestes passades. Com si això fos prou per dir que s'ha jugat millor o pitjor, com si això fos el que defineix l'estil.
I, evidentment, No és això, companys, no és això.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

P.S. Com veieu, encara falta tota la part dedicada als exercicis. Això vindrà en una segona part d'aquí uns dies.

dimarts, 15 d’abril de 2014

NO ES AIXO (II)



Parlava a l’anterior entrada de certs aspectes tàctics relacionats amb el joc del Barça. Vaig que parlaria de la Direcció Esportiva i, de certes questions que es relacionen amb la mateixa i, el que això comporta.

Primera part. Tres exemples que em venen ràpid a la memòria: el primer, la lesió de Jorquera jugant amb la Selecció Catalana al desembre de 2006. No hi havia cap previsió sobre el tema (publicat als diaris, dit per la mateixa gent del Barça). Sense paraules. El segon exemple és Txigrinski. Més enllà que si era vàlid o no, el cert és que no hi havia cap informe ni anotació sobre ell a les oficines del Camp Nou quan el Barça va jugar contra el Shakhtar Donetsk. Com és possible que no hi hagi informació sobre els rivals de Champions League? El tercer cas és Lewandoski. Jugava a Polònia encara, quan l’ex-jugador José Mari Bakero va passar l’avís al Club sobre ell (Bakero entrenava a la Lliga d’aquell país, no recordo, però, si era l'època del Polònia o del Lech Poznan), però ningú es va prendre la molèstia de viatjar i/o mirar-se un partit d’aquest jugador. El resultat és que Lewandoski va acabar on va acabar i, ara val el que val (molt més que aleshores).

Segona part. Al cap de l'any, sota el paraigües d'UEFA, es juguen uns 2000 partits. D'aquests, uns 300 (que augmentaran a 400 ó 500 si es fan les noves competicions Sub-16 i Sub-18), corresponen a jugadors entre 15 i 21 anys. La pregunta és: Quants d’aquests partits són observats per “scouts” dels equips de més alt nivell? La resposta és pocs, molt pocs. I llevat el cas dels Sub-21, el sistema és el mateix: una primera fase on es fan grups de 4 equips que juguen el seus partits en el decurs de 6 dies. Una segona fase, amb el mateix format i, una fase final similar. Estem parlant d'uns 40 tornejos d'aquest estil a l'any. Es cert que hi ha coincidència força cops entre tornejos, però, amb una bona organització, es podrien abastar gairebé tots. Estem parlant de 106 seleccions (53 a cada grup d'edat; ara, amb la incorporació de Gibraltar, 54), la qual cosa vol dir gairebé 2000! jugadors (18 per equip). Es evident que, pels Clubs més petits, és impossible assistir a cap d'aquestes competicions, llevat que les facin al costat de casa teva, però pels Clubs grans, amb milions d'Euros de pressupost això no hauria de representar un gran esforç i, tenint en compte que molts d'ells disposen de gent per tota Europa o, si més no, de persones que cobreixen determinades zones geogràfiques.

Si juntem la primera part i la segona, us dic que no entenc moltes coses. Hi ha webs especialitzats en tenir dades de jugadors, sobre tot de cara a representants, Clubs i similar (historial, partits, durada del contracte, representant, etc,), per un cost al voltant dels 500€/any. I les dades són força acurades. Es evident que, dels joves no hi ha dades, llevat que ja estiguin jugant a la Primera Divisió del seu país. Però, quan un va a un torneig dels que he dit abans, et donen totes les dades (Nom, Club, Edat, etc.). I aquestes dades es donen a tots els scouts que es registren. Conec algun cas de jugador que he vist en aquests tornejos que he estat que ha canviat d'equip al final de la temporada. I, es que hi havia qui l'observava des de la Tribuna.

Tot plegat, em porta a dir que alguna cosa no es fa bé. Però no és d'ara. Detecto això des de fa força anys. Sembla que només es vagi a les Fases Finals d'aquestes competicions (que, si que hi va gairebé tothom) o, que només es vegin jugadors en aquests tornejos organitzats per multinacionals i similars. I els Clubs grans haurien de funcionar i moure's i, més el Barça (per la part que em toca com soci i seguidor); dona la impressió que "com que som qui som, ja ens vindran a nosaltres" i, cada cop més, la gent està en moviment cap aquí i cap allà.

Tornem a la primera part. Tant costa veure tots els partits de la Lliga de Noruega, de Grècia, de Brasil, Argentina o Sud-Africa?  Una bona antenna parabòl·lica, un bon decodificador i un bon ordinador/portàtil o tablet. Amb això, es veuen molts partits. Si som un Club gran, tindrem més antennes, més ordinadors i, més tarjes de subscripció a les diferents plataformes que ofereixen els partits. I es tracta d'això: de veure partits i anar anotant característiques de jugadors. Per la televisió i als camps. I apareixen. Per jugar a Primera, o a Segona. Com opció de futur. Com jugador que et vé per una baixa inesperada. Com el que volgueu. Perquè clar, qualsevol nen de 8 anys fitxa a Messi, Cristiano Ronaldo, etc. La gràcia està en fitxar un jugador que no coneix ningú per 4 duros i vendre'l per 30 milions. Hi ha Clubs experts en això: el Porto és un d'ells; el Sevilla, un altre.

Vaig llegir que per fitxar Ter Stegen hi havia 12! informes. Que si Europeo no se qué, que si Mundial d'allò, que si partits de Bundesliga. Viatges amunt i avall que no entendré mai. Perquè, quan agafes un avió i vas a l'altra punta d'Europa has de tenir molt clar a què vas: Sí o No. Recordo una jornada d'aquelles de partits de seleccions amb 12! scouts del Barça, però per parelles!!! No poden anar, si és el cas, a 12 llocs diferents? Si s'envia algú, es suposa que tindrà prou criteri i, en qualsevol cas, hi haurà un video del partit, per acabar de decidir. El fet, és que entre els 12 viatjers, no va venir cap jugador cap al Barça. Que pot passar, és clar. Però no ho sé veure.

Acabo. Es evident que hi ha molts jugadors al món i costa treure el gra de la palla; però, tot i així, hi ha alguna cosa que falla. No sé si els criteris que tenen els scouts són diferents, si les instruccions són iguals per tothom, si només es fixen en aquell del qui parlen els informatius o les xarxes socials. No sé. Però, tinc molt clar que fa molts anys que al Barça no arriba cap d'aquests jugadors de molt alta qualitat i, molt bon preu, i que si ho fan a molts altres Clubs europeos.

Per cert, si cap dia coneixeu algú que faci d'scout, preguenteu-li si cobra 400.00€/any. Sabré que ho heu preguntat perquè sentiré el riure des de casa meva. Ah! I són els mateixos que parlen de "preus de mercat" per fer la reforma del Camp Nou.

Insisteixo: No és això, companys, no és això.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

P.S. Aquesta és la segona part de la trilogia. La tercera, d'aquí a uns dies, serà el post sobre el Joc Posicional que vaig prometre.

dissabte, 12 d’abril de 2014

NO ES AIXO (I)



No és això, companys, no és això, diu la cançó. No és ni el que ens havien dit, ni el que ens haviem imaginat. El Barça va ser eliminat de la Champions per l'Atlético de Madrid. Això, era una cosa que podia passar. També podia passar que tot es resolgués per un gol de diferència, donada la igualtat que haviem vist en els enfrontaments anteriors. Ara, no crec que ningú s'imaginés que veureim aquella primera part que no va acabar 3-0 pel pals, perquè oportunitats, gana i futbol el va posar l'Atleti. Nosaltres, anar mirant.

"Perdonaré la falta d'encert, però no que no s'esforcin", va dir aquell que ara tornarà a estar en una semifinal de Champions. El problema és que ho farà dirigint al Bayern. Algú vol apostar que si estigués aquí la cosa seria molt diferent? Ni millor (tot i que és molt possible), ni pitjor (no ho crec), però diferent, molt diferent (això, segur).

Aquest Barça juga de manera diferent a com ho feia. Tret de quatre partits, curiosament, aquells que s'han resolt d'una manera més solvent, on l'equip ha tornat a agafar el vell manual, hi ha molts punts de desacord entre el Barça actual i aquell que va passar a la història.

El que passa, però, és que moltes de les culpes són pels jugadors. Que si Xavi és vell, que si Alves no centra una bona pilota i defensa pitjor, que si Cesc encara està a Londres, que si... , i Valdés, la culpa és de Valdés. I de Messi.

De Valdés no crec que valgui la pena parlar gaire. Pero en parlaré. Es de justícia. L'han ignorat i maltractat aquí i allà. Es el millor porter de la història del Club, amb permís de Ramallets. Té 3 Champions, unes quantes Lligues, Trofeus "Zamora" i el que vulgueu. I, fins la lesió ens havia salvat un bon grapat de partits. Però, no. Un periodista recorda l'error contra el València. No recorda, però quants gols fets s'han fallat davant porteria. Ni recorda tots els punts que ens ha donat en tots els anys que fa que és la porteria del Barça. Un altre periodista diu que entre els culpables (entenent els que no estan fent una bona temporada), hi ha Valdés.. i Bartra!! Pobre Marc, que ha jugat menys que jo. I que l'assenyalin com responsable del què passa. Un tercer, més plagiador que periodista, fa anys que va perseguint Valdés. Sense comentaris. No val la pena.

Anem als jugadors:
Algú s'ha plantejat que Xavi és un jugador per fer córrer la pilota i, no per córrer darrera la pilota? Penseu-hi.
Algú s'ha plantejat que Alves és un lateral molt ofensiu, al que s'ha de donar cobertura per permetre les seves arrivades? Abans la cobertura la tenia a 10m. Ara la té a 30. Penseu-hi.
Algú s'ha plantejat que Messi necessita la pilota al peu, per associar-se amb Xavi i Iniesta i, crear superioritats? Ell no necessita espai per córrer. Ell necessita la pilota per jugar i, ja li crearan l'espai. O se'l farà ell mateix. Però amb la pilota. Penseu-hi.
Algú s'ha plantejat que Busquets és l'home que dóna l'equilibri i la primera passada per sortir de la pressió adversària i, no és l'home que, simplement, destrueix el joc dels adversaris? Quantes pilotes recuperava abans a 15-20m. de l'area contrària? Quantes, ara? Penseu-hi.
Algú s'ha plantejat que Cesc no és ni Xavi, ni Iniesta? I, per tant, juga de manera molt diferent a aquests dos? Cesc pot fer moltes coses. Té joc, té gol. Però és diferent. Molt diferent. No té el "tempo" de Xavi, ni la "màgia" d'Iniesta. Però té moltes altres coses. Algú sap com aprofitar-les?. Penseu-hi.
Algú s'ha plantejat que Pedro necessita espai per córrer i, que Alexis necessita contraris per driblar? Penseu-hi.
Algú s'ha plantejat quin és el paper de Neymar? Ha de ser el nou Messi? Ha de ser el segon "crack" després de Messi? Pot jugar de "9"? De "fals 9"? Té més de Ronaldinho que d'Iniesta? Penseu-hi.
Algú s'ha plantejat que el problema no és la pressió alta, sino la pressió sobre la pilota? Decidir a quin lloc i com. Recordeu Mourinho i l'Inter a San Siro. Pressió sobre Xavi en quant passava la ratlla de mig camp. Pressió a les bandes 15-20m. després de mig camp. La pressió es fa amb l'equip ben junt. Aquí o allà, peró junt. Penseu-hi.
Algú s'ha plantejat que els defenses no són els 4 del darrera? Que els defenses són tots? I, que si moltes vegades estan perduts i venuts la culpa no és únicament per ells mateixos, sino, per un desajustament general? Penseu-hi.
Algú s'ha plantejat que la intensitat i la concentració es treballen? I, es treballen amb intensitat i concentració. Penseu-hi.

Tot això no és una crítica a Martino, que també ho és. Es una crítica a tothom: als Jugadors, que moltes vegades sembla que no recordin quina samarreta porten. A l'Entrenador i Cos Tècnic, que sembla que no tenen solucions quan la cosa va malament i, són incapaços de corregir sobre la marxa. A la Direcció Esportiva, que no té solucions pels problemes de baixes ni, sembla que sàpiga quina és la seva feina (d'això en parlaré a la propera entrada). A la Junta, que sembla que la seva gran preocupació és, només, tenir un Estadi amb el millor hospitality del món. I, a nosaltres, socis i seguidors, que moltes vegades només veiem el jugador que fa el gol i, no veiem res del procés per fer aquest gol. I parlo en plural, perquè a mí també em passa de vegades. I l'entorn, el famós entorn. Aquells que escriuen als diaris o parlen a ràdios i televisions i, no saben distingir un "orsai" d'un "penal", ni un "central" d'un "extrem" i, que parlen de Lleis i Reglaments sense haver-ne llegit cap.

Ja ho he dit abans: No és això, companys, no és això.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

P.S. Aques post és la primera part d'una trilogia. La segona part parlarà sobre l'Organització de la Direcció Esportiva (aplicable a qualsevol Club) i, la tercera serà el post sobre el Joc Posicional que fa dies vaig dir que faria.

diumenge, 6 d’abril de 2014

JA HEM VOTAT



Finalment, ahir dissabte, 5 d'abril, els socis del Barça vàrem votar en el referèndum per la reforma del Camp Nou. Algunes consideracions:

1) La democràcia consisteix en el govern de la majoria. Per tant, el resultat final (72%-25%) a favor del SI diu clarament quin és el pensament de la majoria que va anar a votar.

2) La democràcia, però consisteix també en el respecte a les minories. Un grup important de votants (prop de 10.000) varen expressar el seu desacord. Se'ls ha de tenir en compte. I que aquells que ho han fet no han tingut els mitjans (ni econòmics, ni propagandístics), per fer-ho. Que reflexionin sobre el tema, perquè si els haguessin tingut, és possible (no sé si probable), que el resultat no hagués estat amb tanta diferència, com a mínim.

3) Dir això, la Junta ha de fer una reflexió: perquè només voten 38.000 persones quan al partit hi havia 81.000?. Tret d'aquells que per qüestions reglamentàries (edat, antiguitat) i, d'aquells que van comprar entrada, estic segur qui hi va haver un bon nombre de gent que no va votar. Per què?

4) La Junta també s'hauria de plantejar que aquells socis residents lluny de Barcelona (siguin on siguin), poguessin participar d'aquests actes, ja sigui votant per correu, electrònicament, etc. Per molta gent, no poguer-ho fer significa que només paguen, però no decideixen. De fet, han dit que hi estan treballant. Quant abans s'arregli el tema, millor per tothom.

5) La Junta ha de tenir clar que molts dels que van votar SI no estan d'acord amb les darreres actuacions del Club, especialment amb el cas FIFA.

6) Amb això penso que podria haver-hi gent a qui interessa que surtin determinades coses en determinats moments. No sé si la mà és blanca, negra o, només té quatre dits. Però, el que si és cert és que, des del Club, no s'ha negat res del que s'ha dit. I, tenim Club i/o dirigents castigats i/o imputats, tant per la Justícia Civil, com per l'Esportiva. I això, als que ens estimem el Club, no ens agrada. Absolutament gens.

7) També és cert que, molts dels que varen votar NO ho van fer com a vot de càstig a la manera de fer de la Junta. De fet, molts d'aquests, entre els que em conto, creuen que s'ha de reformar el Camp Nou, però no de la manera que s'ha plantejat tot. I, si segons alguns medis de comunicació, el referèndum d'ahir era plebiscitari, bé faran molts en plantejar-se perquè hi ha un grup tant ampli de descontents.

8) Recordeu que el Vice-President Faus va dir que hi havia un Projecte i uns Amidaments fets i, que els Arquitectes que es presentessin al Concurs Internacional haurien de complir amb això. Veurem què passa.

9) Que "La Masia no es toca" em sembla que ho tenim tots molt clar. La pancarta d'ahir al Camp Nou sobrava, especialment quan em sembla que ningú a FIFA ha dit res sobre el tema. El que ha de fer el Barça és anar de bracet amb el Madrid, Bayern, Chelsea, Milan, etc. a ECA (Associació de Clubs Europeus) i, parlar amb UEFA i FIFA sobre l'adequació de la Normativa. Però, per tothom. Demanar un tracte preferencial pel fet de ser el Barça, quan hi ha molts Clubs (i, el futbol com a tal), que en poden sortir beneficiats, em sembla, si més no, excessivament prepotent.

10) No he entès el paper dels possibles candidats a unes futures eleccions. Tret d'Agustí Benedito i, aquest a 3 dies de les votacions, els altres "futuribles" no han donat senyals de vida, tret d'alguna cosa a les xarxes socials. Suposo que algun dia ens ho explicaran. Que ho facin bé, però, perquè tampoc crec que aquesta sigui la manera de guanyar vots de cara al futur.

11) Finalment, que ningú es pensi que no hi haurà suport a l'equip i, que es vol que perdi. Que es sigui crític amb la manera de jugar molts dies, igual que es pot ser crític amb la Junta, no vol dir anar en contra com a manera de viure. Encara que molts ho interpretin així. Volem que el Barça guanyi, perquè és el nostre sentiment.

I, com ja he dit algun cop, amb els sentiments NO es juga.


Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP