NO ES AIXO (III) (1)

El "Joc posicional", moltes vegades anomenat "tiki-taka" de manera incorrecta està basat en dos grans idees: la circulació ràpida de la pilota i, la mobilitat dels jugadors. L’important, amb aquesta mobilitat, és no perdre les “posicions”, és a dir, que si un jugador es mou cap un altre lloc, algú ha d’ocupar aquest espai buit creat, o bé, la resta de jugadors s’ha de moure de tal manera que aquest espai quedi cobert, és a dir, el que necessitarem és que hi hagi una estructura permanent, prou flexible, que permeti aquestes adaptacions.

Com a punts forts d'aquesta manera de jugar, podem destacar:

·         Es juga molt a prop de la porteria contraria.

·         Gran mobilitat dels jugadors.

·         Intercanvi constant de posicions com a conseqüència de l’anterior.

·         Creació de superioritat amb pocs moviments de jugadors.

·         Poques (o nul·les) passades de risc en zona de creació.

·         Simplicitat en les passades.

Com a punts febles, tindríem:

·         Es juga molt lluny de la porteria pròpia, amb el risc del contraatac contrari.

·         Es necessari que els jugadors tinguin bona capacitat de visió de la jugada.

·         Risc de tornar-se previsible per falta de mobilitat.

·         Aglomeració de jugadors en poc espai (els propis més els contraris).

·         Necessitat de jugadors capaços de desbordar al contrari en espais curts.

Tot això, va molt més enllà del sistema (formació), emprat. Els sistemes no assenyalen absolutament res de la manera jugar i, si no, recordeu el sistema que emprava Mourinho a l'Inter o Chelsea, el que fa servir molts cops Ancelotti, el de Guardiola o, el més habitual amb Martino: tots són 1-4-3-3. Tots. I, aquí acaben les semblances entre ells. Perquè cada entrenador el juga d'una manera diferent. A la figura següent es veu aquesta disposició.

En el seu moment, Guardiola va maximitzar els punts forts i, va minimitzar els febles i, cada cop que semblava que els contraris trobaven la manera de parar-ho, apareixia una variant tàctica. Però, sempre, mantenint el que es considera els punts bàsics del "joc posicional": Ordre i compactació ("juntets"). No s'ha de confondre aquests punts bàsics amb el que he dit sobre circulació ràpida de pilota i mobilitat. Aquests darrers no existeixen sense els anteriors. La pilota pot anar tant ràpida com volguem, però, si estem mal situats, no servirà de res i, si no estan els jugadors propers els uns als altres, les passades no seran senzilles. Per les mateixes raons, quan els jugadors són propers, és fàcil canviar les posicions i, de vegades, només amb el moviment d'un jugador, pot haver-hi 2 ó 3 que canvien la posició. Haviem vist com Alves o Abidal acabaven les jugades perquè Touré o Busquets, o qui sigui, guardaven les posicions d'aquells. L'equip basculava d'una banda a l'altra per donar suport i estar equilibrat.

A la figura veiem com l'equip ha anat cap la dreta, per donar el suport, ja que la jugada va per aquesta banda. S'havien mogut, però es conservava l'estructura. El centrador podia ser Alves, o Pedro o, el mateix Messi. El rematador, qualsevol. Sempre hi havia algú en algún lloc. I això donava lloc a moltes recuperacions. Més enllà de la pressió alta, que era la conseqüència natural del lloc on estaven els jugadors (perquè hem de tornar enrera per recuperar si ja estem allà?), el punt principal era que estaven ben posats i, per tant, si el contrari podia sortir del primer jugador que pressionava, automàticamen apareixia al darrera aquell que li feia la cobertura. Més. Aquesta pressió impedia les passades llargues al contrari, les quals arribaven fàcils pels defenses. Ara tot això no hi és. El contrari pot fer una passada llarga i precisa i, com que hi ha molt espai entre les línies, és fàcil pel contrari conduir i encarar els defenses. I clar, encaixem molts gols per culpa de la defensa. Segur que només ells tenen la culpa? Abans per davant dels 4 defenses hi havia 3 jugadors a 10-15m. Ara són a 25m. Voleu dir que això no té relació?

Recordeu la "regla de les 15 passades"? Deia que no es podia començar l'atac si no s'havien donat 15 passades. La raó? Molt senzilla. Això permetia que tots els jugadors estiguéssin a la posició per poder començar. Heu vist alguna vegada un partit d'handbol? Quan l'equip defensiu recupera la pilota, si no hi ha contraatac ràpid, es fan els canvis de jugadors i tothom va a la seva posició. Fins que no hi són tots, no comença l'atac. Això era el mateix al "vell" Barça. I, començava el "passar i moure's". I Xavi anava a la dreta, Messi a l'esquerra. Pedro al mig. Piqué, amunt. Busquets, avall. I així, amb la pilota circulant a velocitat de vertígen entre jugadors que apareixien i desapareixien del punt d'acció amb el temps just de tocar la pilota, fins el moment en què es trobava el forat per fer aquella passada que era mig gol. Perquè l'objectiu no era moure la pilota. Això era el medi utilitzat. Era la trampa. El truc de màgia. Tothom mirava la pilota, sense adonar-se on estaven els jugadors del Barça, ni tampoc, com s'anaven movent de lloc els defensors. Perquè era aquest l'objectiu: Moure la pilota, per moure els jugadors. Res més que això. Recordeu què va dir Van Bommel el dia que el Barça va esclafar el Bayern per 4-0 al Camp Nou quan li van preguntar perquè no havien fet ni faltes? La resposta va ser molt clara: Quan arrivàbem, no hi havia ningú, ni pilota, ni jugador. Es com perseguir ombres.

Què queda ara de tot això? Poc. Es veu en pocs moments. La pilota va ràpidament d'un cantó a l'altre del camp. El joc ha passat de "posicional" a "transicional". Però, hi ha molta gent que encara no ho ha entés. I continuen parlant de % de possessió de pilota i del nombre de passades fetes i, del % d'encert en aquestes passades. Com si això fos prou per dir que s'ha jugat millor o pitjor, com si això fos el que defineix l'estil.

I, evidentment, No és això, companys, no és això.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

P.S. Com veieu, encara falta tota la part dedicada als exercicis. Això vindrà en una segona part d'aquí uns dies.