Seguidors

Pàgines

dijous, 12 de juny de 2014

MODEL DE CLUB



Un dels darrers (o, potser no tant), debats al voltant del Barça, és sobre el “Model de Club”, entenent això com la forma de gestionar-lo, més enllà del que és la seva política esportiva. Personalment, entenc que:
1) No es pot comparar el model de Clubs USA (MLS, NBA, etc.), amb els models europeus (Manchester City, PSG, Milà, Zenit, etc.) ni, aquests amb el Barça.
2) Els primers són models que fan servir l’esport com eines de negoci. Són Lligues tancades, on només es pot arribar per mèrits econòmics.
3) No existeixen categories inferiors amb ascensors i descensos. Un cas com el del Llagostera aquí (de 2ª Regional a juga per l’ascens a 2ª Divisió en 10 anys és impossible)
4) Les Lligues donen franquícies. Si no hi ha negoci, l’equip és venut i/o marxa a una ciutat diferent. Es a dir, no són Clubs que s’organitzen per crear una competició, si no que, és la competició la qui promou Clubs.
5) Per la mateixa raó, el treball de base té una estructura molt diferent. El equips de Basquet o l’Hoquei Gel no tenen base. Els de futbol, amb un concepte molt diferent.
6) A Europa, la majoria de Clubs són propietats d’un empresari o grup empresarial (similar a USA). Però, aquí, les Lligues són obertes i, puges i baixes de categoria en funció del mèrits esportius. Molt important: si estàs en aquestes categories TOP (a Europa), és perquè guanyes, no pels diners que puguis tenir.
7) Aquests propietaris aporten espònsors als Clubs, que, acostumen, molts cops, a tenir veu i vot en totes les decisions.
8) Tots aquest Clubs tenen socis i abonats, però, en general, no tenen cap poder decisori sobre el funcionament del Club.
9) I, aquí és on el Barça és diferent. El Barça té 150.000 propietaris. Els seus socis. El President i la Junta són escollits per aquests. No els nomena ningú.
10) Per reglaments (diversos), el Barça és una societat “sense ànim de lucre”, és a dir, que els seus beneficis no retornen de manera directa als propietaris. Això vol dir que els beneficis s’han de reinvertir en el Clubs. Segona gran diferència.
11) Per tot això, l’únic “benefici” dels propietaris del Barça és guanyar la Lliga i la Champions League. Res més.
12) Qualsevol model de gestió que es faci al Barça ha de tenir com objectiu guanyar títols, no diners.
13) Evidentment, s’han d’aplicar les tècniques de gestió, màrqueting, productivitat, etc. que es poden aplicar a qualsevol empresa “normal”, però sense oblidar quin és l’objectiu principal.
14) No és important que la massa salarial del Club representi el 70% del pressupost, sempre que la metodologia emprada sigui la inversa a l’actual.
15) Això vol dir que, en lloc de Pressupost = Salaris necessaris + Despeses, ha de ser Pressupost = Despeses necessàries + salaris.
16) Això porta, com s’ha dit alguns cops a buscar noves fórmules d’ingressos que no signifiquin l’entrada de “propietaris a l’ombra” ni, perdre el control del Club per part dels socis i, que permetin la mantenir massa salarial necessària.
17) No es tracta “Més ingressos = Més beneficis”; es tracta de “Més ingressos = Més reinversió”.
18) I, vol dir que “La Masia” ha de ser més productiva que mai. Els jugadors que no arribin al 1er equip s’han de vendre a bon preu i, no com a l’actualitat.
19) I no vol dir que “La Masia” ha de ser una fàbrica de diners. El primer i principal objectiu és produir jugadors pel 1er equip. Aquest i, no cap altre
20) Cal no oblidar el sentit social del Club. Pel fet que no hi hagi benefici econòmic, no es poden eliminar seccions amb molts anys d’història.
21) Un Club amb 500M€ de pressupost no pot deixar fora una secció amateur que pugui tenir un cost de 250k€/any
Recordeu sempre: Qui perd els orígens, per identitat i, això no ens ho podem permetre. No podem oblidar qui som ni d’on venim.
Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

dilluns, 9 de juny de 2014

L'ART D'ESPIAR (I)



Una de les feines més complicades dins el fútbol és l'scouting. Bàsicament, hi ha dos tipus. Un és veure els equips rivals per saber què fan i, poder-ho contrarrestar el dia que juguem contra ells. El segon, és el de jugadors. Parlaré del primer i, deixaré el segon per una propera entrada.
Avui en dia existeixen moltes aplicacions informàtiques que permeten analitzar un partit i, fer-ne un resum ràpid agafant aquelles jugades que ens interessen més. Fins i tot inclouen tractament de textes que permeten fer una bona presentació del partit en questió i, que els jugadors sàpiguen què es trobran en aquest partit.
Això, però, té dos problemes. El primer és que aquesta mena de programes acostumen a ser cars i, no tots els Clubs els poden tenir. El segon és que per lligues i categories menors els partits no es solen gravar i, per tant, aquí és on intervé, de manera molt directe, el treball de l'scout.
Quin són els passos a seguir? Què hem d'ensenyar al nostre entrenador? El que posaré ara és un model.
1) Les dades del partit: Equips, dia, hora, competició (Lliga, Copa, Competició Europea, etc.), condicions de temps (Temperatura, sol o pluja, vent, etc) i terreny de joc (Herba curta, alta, artificial. Humida, seca, enfangada). Assistència d'espectadors i tipologia dels mateixos (Silenciosos, cantarins, respectuosos, agressius, etc.)
2) Alineacions i substitucions. Minuts i raons (lesió, fatiga, canvi tàctic)
3) Sistemes emprats, amb les variants (per lesió, expulsió, per canvi, per canvi del contrari, etc. i, quan s'han aplicat)
4) Anàlisi de l'equip en atac. Joc combinatiu, directe. Jugant des del darrera. Amb sacada llarga del porter o d'un defensa. Combinacions curtes o llarges. Us dels extrems o laterals. Davanter centre estàtic o mòbil. Centrades. Tipus d'elles. Segones jugades. Moviments de creació d'espais. Jugadors claus en la construcció del joc. Posicionament de l'equip en acabar jugada.
5) Anàlisi de l'equip en transició defensiva. Tipus de transició. Amb intent de recuperar pilota un cop es perd o no. Si es fa l'intent, quins jugadors i com i, com replega la resta de l'equip. Si no es fa, com és el replegament de l'equip després de la pèrdua.
6) Anàlisi de l'equip en defensa. Defensa zonal, individual, mixta, combinada. Distàncies entre línies. Quins jugadors segueixen a quins. Quins no segueixen mai. Com tanquen el camp. Com pressionen al posseïdor de la pilota. A quines zones (bandes, centre). Ajudes.
7) Anàlisi de l'equip en transició ofensiva. Sortida segura de pilota. Sortida en llarg. Per banda. Pel centre. Quants jugadors. Què fan aquells que no participen.
8) Anàlisi per línies i jugadors: Porter. Defenses. Mitjos. Davanters. Reserves. Punts forts i febles. Per dalt. Per baix. En espais curts o llargs.
9) Estratègia. Sacada de centre, de banda. Prop de porteria pròpia. Prop de porteria contrària. Faltes. Mig camp propi. Mig camp contrari. Laterals. Centrades. Córners. Nombre de jugadors que participen a les jugades. Vigilàncies defensives.
10) Altres punts d'interès.
Obviament, tot això ha d'anar acompanyat dels gràfics necessaris on es vegin totes aquestes circumstàncies. Com hem dit, de molts d'aquests partits no disposem de video del mateix, per la qual cosa l'entrenador ha de tenir el màxim d'informació possible a partir de la visió de l'scout. Per altra banda, aquest informe ha de ser prou llarg per donar el màxim d'informació, però, prou concentrat perquè la seva lectura no és faci pesada. Penseu que aquesta informació s'ha de transmetre als jugadors i, si l'entrenador no pot assimilar tot el que es diu, difícilment ho podrà transmetre als jugadors i, preparar durant els entrenaments les accions necessàries.
També heu de pensar que no tots els entrenadors són iguals i, no tots voldran la mateixa quantitat ni el mateix tipus d'informació. Alguns volen saber més sobre com defensen que sobre com ataquen. Altres, volen molta informació sobre estratègia, etc. Es molt important, a l'hora de fer un informe d'aquesta mena, saber què és el que vol l'entrenador i, al mateix temps, què podem considerar més important.
Com gairebé tot en el món del futbol, l'scouting i anàlisi del contrari s'ha convertit en una especialitat més. I, és molt normal que molts entrenadors disposin al seu staff d'un responsable per aquesta feina. Quant més podem saber del contrari, millor per nosaltres.
John Le Carré va fer un art de l'espionatge als seus llibres. Aquests "espies" d'avui continuant donant informació que serveix per guanyar o perdre guerres... futbolístiques, afortunadament, tot i que "El futbol no és una questió de vida o mort. Es molt més important que això"
Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP