Un dels darrers (o, potser no tant),
debats al voltant del Barça, és sobre el “Model de Club”, entenent això com la
forma de gestionar-lo, més enllà del que és la seva política esportiva.
Personalment, entenc que:
1) No es pot comparar el model de
Clubs USA (MLS, NBA, etc.), amb els models europeus (Manchester City, PSG, Milà,
Zenit, etc.) ni, aquests amb el Barça.
2) Els primers són models que fan
servir l’esport com eines de negoci. Són Lligues tancades, on només es pot
arribar per mèrits econòmics.
3) No existeixen categories
inferiors amb ascensors i descensos. Un cas com el del Llagostera aquí (de 2ª
Regional a juga per l’ascens a 2ª Divisió en 10 anys és impossible)
4) Les Lligues donen franquícies. Si
no hi ha negoci, l’equip és venut i/o marxa a una ciutat diferent. Es a dir, no
són Clubs que s’organitzen per crear una competició, si no que, és la
competició la qui promou Clubs.
5) Per la mateixa raó, el treball de
base té una estructura molt diferent. El equips de Basquet o l’Hoquei Gel no
tenen base. Els de futbol, amb un concepte molt diferent.
6) A Europa, la majoria de Clubs són
propietats d’un empresari o grup empresarial (similar a USA). Però, aquí, les
Lligues són obertes i, puges i baixes de categoria en funció del mèrits esportius.
Molt important: si estàs en aquestes categories TOP (a Europa), és perquè
guanyes, no pels diners que puguis tenir.
7) Aquests propietaris aporten
espònsors als Clubs, que, acostumen, molts cops, a tenir veu i vot en totes les
decisions.
8) Tots aquest Clubs tenen socis i
abonats, però, en general, no tenen cap poder decisori sobre el funcionament
del Club.
9) I, aquí és on el Barça és
diferent. El Barça té 150.000 propietaris. Els seus socis. El President i la Junta són escollits per
aquests. No els nomena ningú.
10) Per reglaments (diversos), el
Barça és una societat “sense ànim de lucre”, és a dir, que els seus beneficis
no retornen de manera directa als propietaris. Això vol dir que els beneficis
s’han de reinvertir en el Clubs. Segona gran diferència.
11) Per tot això, l’únic “benefici”
dels propietaris del Barça és guanyar la Lliga i la Champions League.
Res més.
12) Qualsevol model de gestió que es
faci al Barça ha de tenir com objectiu guanyar títols, no diners.
13) Evidentment, s’han d’aplicar les
tècniques de gestió, màrqueting, productivitat, etc. que es poden aplicar a
qualsevol empresa “normal”, però sense oblidar quin és l’objectiu principal.
14) No és important que la massa
salarial del Club representi el 70% del pressupost, sempre que la metodologia
emprada sigui la inversa a l’actual.
15) Això vol dir que, en lloc de
Pressupost = Salaris necessaris + Despeses, ha de ser Pressupost = Despeses
necessàries + salaris.
16) Això porta, com s’ha dit alguns
cops a buscar noves fórmules d’ingressos que no signifiquin l’entrada de
“propietaris a l’ombra” ni, perdre el control del Club per part dels socis i,
que permetin la mantenir massa salarial necessària.
17) No es tracta “Més ingressos =
Més beneficis”; es tracta de “Més ingressos = Més reinversió”.
18) I, vol dir que “La Masia” ha de ser més
productiva que mai. Els jugadors que no arribin al 1er equip s’han de vendre a
bon preu i, no com a l’actualitat.
19) I no vol dir que “La Masia” ha de ser una fàbrica
de diners. El primer i principal objectiu és produir jugadors pel 1er equip.
Aquest i, no cap altre
20) Cal no oblidar el sentit social
del Club. Pel fet que no hi hagi benefici econòmic, no es poden eliminar
seccions amb molts anys d’història.
21) Un Club amb 500M€ de pressupost
no pot deixar fora una secció amateur que pugui tenir un cost de 250k€/any
Recordeu sempre: Qui perd els
orígens, per identitat i, això no ens ho podem permetre. No podem oblidar qui
som ni d’on venim.
Jordi Pascual
Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada