Seguidors

Pàgines

dilluns, 17 de novembre de 2014

ELECCIONS AL BARÇA (II)



En aquesta segona entrada sobre el futur del Barça, vull parlar del model esportiu. De futbol. De les seccions en parlaré en una propera.
El que ha fet gran al Barça als darrers anys, més enllà de les victòries i els títols, és la manera de jugar. Un treball que comença a finals dels 70 amb gent com Oriol Tort o Laureano Ruiz, però que agafa l'impuls definitiu a partir de l'arribada de Cruyff com entrenador. Cruyff porta amb ell el model de treball de l'Ajax i, aquest comença a aplicar-se a tot el futbol base. Fa 25 anys d'això. No 4 dies.
Aquest model (una manera de jugar, una manera d'entrenar) és un dels puntals quan parlem de ser "Més que un Club". Un Club on tots els equips juguen de la mateixa manera, des dels més petits fins el més grans. Evidentment, hi ha variants d'un equip a l'altre, per la senzilla raó que els jugadors no són tots iguals. Però, la idea és una i, només una.
Ara, això ha desaparegut. El primer equip juga d'una manera que poc té a veure amb aquella. Hi ha gent que parla d'evolució, de revolució, inclús... Perdoneu-me, però això d'ara és un altre tipus de joc. Més enllà que agradi o no. De mentres, els més petits del Club segueixen treballant com sempre i, els més propers al primer equip (Barça B, Juvenil A) estan a terra de ningú. Ni aquí, ni allà.
Això és el què han de dir els possibles candidats: Quin model volen. I com s'aplica. I, això vol dir formar gent que pugui aplicar aquest model. I, buscar jugadors que siguin adaptables al model. I, tenir una Secretaria Tècnica eficaç. De res serveix tenir un programa fantàstic (Com diuen que és el COR, amb 20000 jugadors dins la seva base de dades) si, no fitxem el tipus de jugador que ens cal (quan s'ha de fitxar). Aquesta és una segona premisa. Ens han dit un munt de cops ens els darrers temps que, si no es troba el jugador que volem fora, haurem de mirar a casa. Això és la "Filosofia Barça"? Perdoneu, però no. Si es volen fer les coses ben fetes, el primer és mirar a casa. I, si no trobem el què busquem a casa, aleshores caldrà anar fora. Però no a l'inrevés. El Barça inverteix al voltant de 20-25M€/any en el futbol-base.. per anar a fitxar fora? Ho sento, però em perdo.
El model esportiu del Club, doncs, ha de tenir aquestes 3 potes: Model de joc, model d'entrenament i, model de captació/formació.
El model de joc ha de ser el nostre, el que hem tingut fins ara. El que està basat en el joc posicional. Per a tots els equips del Club. I, si algun candidat el vol canviar, que ho digui. No val el que hi ha ara: Dir una cosa (que el model no es discuteix) i, fer-ne una diferent, és a dir, jugar d'una altra manera. I, si el volem canviar, que diguin per què. Allò sobre "el model està obsolet" és una mentida. El problema està en què molts encara no saben com funciona el model i, com que és difícil, o molt díficil, quan no es troben solucions, millor canviar-ho.
De la mateixa manera, i lligat amb l'anterior, amb la manera d'entrenar s'ha de fer el mateix: tothom ha d'entrenar igual (òbviament, amb les diferències que hi ha en funció de l'edat: no és el mateix un nen de 9 anys, que un de 15 que un adult). I, per tant, cal que hi hagi entrenadors formats que entenguin la manera de treballar del Barça. I, pel que sembla, un cop sortim del Barça, no hi ha entrenadors al món que sàpiguen el funcionament del joc posicional. No serà hora de de fer un plantejament a nivell global? De la mateixa manera que hem exportat la marca "Barça" per tot el planeta a nivell d'una sèrie de coses, per què no fer-ho a nivell de metodologia?
Finalment, la tercera pota. La captació i la formació. Com he dit molts cops, el sistema actual de captació no funciona. Com a mínim, la seva estructura. Hi ha molts viatges aquí i allà que es podrien resoldre de manera diferent, de la mateixa manera que hi ha molts llocs on no hi ha presència del Club. S'han de racionalitzar els processos, per tal que hi hagi la màxima presència i, per tant, la màxima informació. I, també, cal fer servir totes les vies per obtenir aquesta informació. I, n'hi ha moltes que no es fan servir. Pel que fa a la formació, com he dit abans, el model actual, el de "La Masia", és el que s'ha de fer servir. Primer, sempre, els de casa. I, mirem bé què fa falta al primer equip i, busquem-ho a casa. No pot ser que el Barça B deixi marxar, especialment en els darrers anys, una pila de jugadors que són substituits per uns altres que, a l'any seguent tornen a marxar. Això, entenc jo, vol dir que no existeix una política clara respecte al tipus de jugadors que es busquen. A més, de la manera que passa majoritàriament: els que marxen ho fan lliures i, els que venen ens costen diners.
Sobre aquestes tres potes entenc que s'ha de construir el Barça del futur. I, si algun candidat creu que les potes han de ser d'una manera diferent, que ho digui. Però que ho concreti. Què i com ho farà. Ens ha de quedar clar a tots. El Barça és un Club de futbol i, de res serveix tenir molts beneficis si després el rendiment al camp no és l'esperat.
Jordi Pascual
Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

dissabte, 15 de novembre de 2014

ELECCIONS AL BARÇA (I)



Sembla que la pre-campanya electoral per les eleccions a President del FC Barcelona que, com molt tard, seran a la primavera del 2016, ja ha començat. Més enllà dels possibles/probables candidats vull fer unes reflexions sobre el què crec que qualsevol d'ells ha de tenir en compte
El primer (i és al què va dedicat aquesta entrada), és el model de Club. No el model en quant fa referència a la part esportiva, però sí pel que fa a la part econòmic-social.
El Barça és un Club amb uns 150.000 propietaris: els socis. Tots ells amb els mateixos drets i deures. Cada 6 anys, per sufragi universal, escollim la persona que ens haurà de dirigir durant aquest període.
Cada any, per poder controlar l'acció de la Junta, tenim l'Assemblea General de Compromisaris. Primer problema. Els compromisaris, bàsicament, son escollits mitjançant un procés de sorteig. Es a dir, per molt que un vulgui anar a aquesta Assemblea, si la màquina no escull el teu número de soci, no hi seràs. Això, entre altres coses, fa que, una Assemblea que té més de 4.000 possibles participants, només en tingui, a l'hora de la veritat, al voltant d'uns 1.000. Poca gent. Molt poca, per decidir i, molts cops, sense tota la informació necessària, el que volem que es faci en el proper període.
Per altra banda, una de les coses que s'està plantejant és si, amb el model actual, pot incrementar-se, de manera substancial el nivell d'ingressos/beneficis del Club. Al cap i a la fi, si el Club no té beneficis, no es poden fitxar jugadors (si fan falta), no es poden fer millores en infrastructures, etc.
Per fer-ho fàcil, direm que, bàsicament, hi ha 3 tipus de model de Club. El primer és el que hem dit. El que té el Barça actualment. Aquell on, els que van al camp, son els propietaris, al 100%, de tot el que representa el Club.
El segon model és el que segueixen la gran majoria de Clubs arreu del mon. El Club és una societat amb un/s propietaris. Aquests són els que decideixen tot el que passa al Club. La gent que va al camp a veure els partits, llevat que siguin accionistes, no tenen cap poder de decisió sobre el què passa al Club.
Hi ha un tercer model que, majoritàriament, es fa servir a Alemanya. Bàsicament, en aquest model, els seguidors  (els "socis" en el cas del Barça), són els propietaris del Club de futbol. Al mateix temps, existeix una "Societat" que és la responsable de tot el tema màrketing, publicitat, etc. Es a dir, el que és la part "no esportiva". El Club (és a dir, la part esportiva), és l'accionista d'aquesta "Societat".
La pregunta clau és: Pot el Barça, amb la seva estructura actual, mantenir el mantenir el mateix nivell d'ingressos/beneficis que tenen els altres grans Clubs?
Si, la resposta es SI, no cal parlar-ne més. Només (i ja representa una gran feinada), s'hauran de buscar els mecanismes que permetin una major participació del soci i, al mateix temps, un control més gran de l'actuació de la Junta Directiva. I, quan dic control, no vull dir un organisme que fiscalitzi cada 5 minuts què està fent la Junta. Al cap i a la fí, quan s'escull aquesta és perquè es creu que són els millors preparats per fer-ho. Em refereixo a alguna mena de "Parlament" o, com li vulgueu dir, que sigui capaç de dir SI o NO a certes actuacions concretes (com poden ser els diners invertits en fitxages, infrastructures, etc.). No es tracta que, cada cop que es compra un ordinador (per posar un exemple), s'hagi de demanar a aquest Organisme que dongui l'aprovació. No. Això és el dia a dia de la Junta. Es tracta, a grans trets, del control general de les grans partides del Pressupost.
Si la resposta a la pregunta que ens hem fet abans és NO, caldrà que anem pensant què volem ser. Què i com.
Ser una "Societat", com la majoria de Clubs, representa que, els que van al camp, com a principi, no decideixen res. Ja no són propietaris. Els propietaris són un grup de gent que inverteix els seus diners i que, com a tal, el seu primer objectiu és tenir un benefici econòmic. no esportiu. Perquè ens entenguem: guanyar la Champions League és bò pels diners que representa per l'entitat, no pel fet esportiu. Això vol dir que es poden comprar i vendre jugadors en funció d'un compte de resultats, no del rendiment que puguin donar al camp. El gran avantatge, per la majoria dels "socis" actuals és que els nostres diners ja no corren perill. Són uns altres qui guanyen o perden. Com a qualsevol empresa normal i corrent. Perquè això és en què es convertiria el Barça. Una empresa com qualsevol que fabrica cotxes o begudes. Com a qualsevol empresa normal i corrent, hi haurà uns sponsors/patrocinadors que pagaran uns diners per tal que al camp és vegin les seves marques comercials. Que seran qui tenen dret a tenir entrades per als partits importants. Per això paguen. Als demés, si ens agrada, bé i,l si no, també. I, el dia que es cansin d'aquest "juguet" marxaran. Vendran les seves accions a unes altres persones. Que continuaran decidint el millor per les seves butxaques. Exemples d'això són el Manchester United, Milan, Liverpool, PSG, etc.
La segona opció, si no fos possible l'actual, és el model alemany. Aquí, hi ha una societat que representa el que no és part esportiva. El Club esportiu continua sent propietat dels socis i, aquests sempre tenen la majoria de les accions de la societat. En aques sentit, recomano el segënt article de @feriurgo on s'explica amb molta claretat com funciona el sistema. Té els avantatges que representa poder disposar d'una bona quantitat de diners. L'inconvenient, com en el cas anterior, és que ja no seria tot nostre. El Bayern, Borussia Dortmund, etc. funcionen amb aquest model.
Hi ha, encara, una altre opció. Acceptar que no podem créixer més amb el sistema actual i, no voler canviar. Això pot representar que podem estar força anys sense guanyar la Champions League (i, potser, ni participar-hi). Per altra banda, això també representarà que el treball que es faci amb la base encara haurà de ser molt superior al que fem ara, donat que no disposarem dels diners necessaris ni, per comprar a grans jugadors (quan facin falta), ni pagar els grans salaris que aquests tenen. Es quedar-se amb el model actual (suposant que no es pugui créixer més amb ell), amb tot el que representaria a tots els nivells.
En qualsevol cas, el primer que ha de decidir qui vulgui ser el proper President del Barça és això. Sense la definició d'aquest model, difícilment es podrà decidir la política esportiva, a la que dedicaré la següent entrada.
Jordi Pascual
Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP

dissabte, 8 de novembre de 2014

HEM PERDUT EL 2v1. I EL MILLOR MESSI



De sempre s'ha parlat de la importància del joc per les bandes, de donar amplitud. De fer obrir la defensa contrària, ja sigui portant els extrems cap les bandes i deixant el centre més lliure, ja sigui aprofitant la pujada dels laterals propis.
El futbol del Barça als darrers anys (i, podem dir, que gairebé sempre des que jo recordo), ha tingut extrems. A cama natural, per anar fins la línia de fons i centrar o, a cama canviada, per anar de fora cap l'interior de l'àrea.
Ara, amb Luis Enrique, això no hi és. No parlaré de si model, si evolucions, si... No. Només vull parlar de les que per mí, són les conseqüències tàctiques que se'n deriven.
Per una banda, tenim que el que fet que no hi hagi extrems, fa que siguin els laterals els qui han d'anar fins la línia de fons i centrar. Com que l'extrem no és allà per cubrir-lo, és feina de l'interior fer-ho. Aixó vol dir que al mig, allà on abans hi havia Xavi i Iniesta (per anar a allò més conegut i proper), ara no hi ha ningú. Però, no tant sols això. Busquets no tant sols cau entre centrals per la sortida de pilota, si no què, queda entre ells a moltes jugades; és a dir, al darrera queden 3 i, cap d'ells és el lateral de la banda contrària on s'està jugant. Es a dir, el centre del camp del Barça té moltes distàncies entre jugadors. I costa molt recuperar la pilota, perquè els jugadors són molt lluny de la mateixa. Si no es fa aquesta recuperació immediatament després de pèrdua, toca tornar a posicions defensives. I de, vegades, ben ràpid, massa, doncs el contrari ha tingut temps i espai per organitzar el contraatac.
 1.- AMB LUIS ENRIQUE
I, aleshores, diem que Busquets no serveix, quan el problema (com a principi, més enllà que estigui en millors o pitjors condicions), és que està a 20 metres dels interiors, quan abans estava a 10. I, clar, a tot no arriba. Abans tot eren triangles entre jugadors. Ara, no hi són. I, la base de qualsevol organització són els triangles, que permeten donar ajudes constants als companys.
Anem ara a la situació ofensiva quan hi ha extrems. Puja el lateral per la banda i, uns metres més enllà, té l'extrem. A un costat o a l'altre. El defensa contrari vé a buscar el lateral i aquest passa a l'extrem que li torna. Situació de 2v1, impossible de parar si està ben executada. Situació clàssica de futbol. I, si el 2v1 és per la banda, encara és més impossible de parar. No hi ha més.
Però, tenim més. Abans, quan l'interior pujava pel mig del camp, acompanyat pel lateral, teniem aquesta mateixa situació de 2v1. Teva-meva i, jugador "eliminat". I, continuava l'interior o el lateral i, tornaven a crear aquest 2v1 amb el central contrari quan Messi (amb alló del fals 9), venia dues passes enrera.
2.- AMB GUARDIOLA
Ara, no. Ara no hi ha extrems. Per molt que algú en digui "extrems tancats". Això no existeix al futbol. Els extrems, per definició, són oberts. Si no, són qualsevol altre cosa, però no són extrems. Seguim. No hi ha extrems i, els davanters són massa prop dels defenses per crear aquests espais i les situacions de 2v1. Així de senzill. I, quan venen els laterals, el davanter és fixe. Com que és fixe, ja sabem on és i, per tant, no hi ha el 2v1.
I, això, que sembla tant senzill és una de les coses que ha perdut el Barça actual. El 2v1 té com objectiu elimina jugadors i línies contràries. Si hi ha un company (allò que alguns en diuen "el tercer home", el que está lliure,), ja tenim una línia de passada. I, com que tenim línia de passada, si es segueix la jugada, que és el que toca, tenim línia de devolució. Tenim 2v1. El que es tracta és que el jugador que porta la pilota sempre segueixi la jugada, perquè el jugador que surt no sàpiga on anar. Si va al que té la pilota, el que no la té queda lliure. Si va al que no la té, el portador té espai.
Abans, Messi, amb allò dels "fals 9", tenia els extrems a 20-25 metres. Espai. Molt espai i, a més amb Leo molt prop de l'àrea. Ara, si Messi vol aquesta distància amb Neymar i Suárez, ha de jugar 10-15 metres per darrera. Es a dir, 10-15 metres més lluny de l'àrea. I Messi, quan més prop de l'àrea, més perillós és. Abans, Messi corria en paral·lel a la ratlla de l'àrea per xutar; ara, corre en direcció a l'àrea per passar. Ara, quan fa un 2v1 està a 15 metres de l'àrea. Abans era a la frontal. Era molt més fàcil xutar i fer gol. A més, Xavi i Iniesta eran a 10 metres d'ell; 2v1 i 3v2 eran continuats, i es trobava l'espai fàcilment. Ara, Xavi, Iniesta, Rakitic, están a 30 metres de l'astre argentí. O ho fa ell solet o, no arriba al 2v1 que pugi fer amb Neymar o Suárez, perquè no és a la frontal de l'àrea. Fixeu-vos que, els gols que fa ara són quan "viu" a la frontal de l'àrea. Que són els que feia abans.
Per tot això, avui es parla de la connexió Messi-Neymar-Suárez, però, ens oblidem que la que era letal era la connexió Messi-Xavi-Iniesta, amb Busquets fent de "Gran Germà" i controlant-ho tot des del darrera. Avui, aquesta connexió és pràcticament inexistent. Les distàncies són molt més grans. I, tot això, es nota molt.
Jo vull que em tornin els extrems. Ens tornaran el 2v1 i, ens tornaran el millor Messi.
Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP