ALGUNES NOTES

Algunes notes i comentaris sobre l’actualitat blaugrana:

1.- Messi és el millor. Sens dubte. Pot jugar caminant, pot córrer o, pot fer el que vulgui. Quan hi ha de ser, hi és. I, mentre ell hi sigui, anirem guanyant títols. Després... ja veurem.

2.- La  manera de jugar de Luis Enrique cada cop sembla més “aquella”. Curiosament, quant més ens assemblem a “allò”, més importància tornen a tenir jugadors com Busquets a qui alguns ja volien enviar a la banqueta i posar Mascherano al seu lloc. Com si fossin el mateix. Com si fos un canvi de cromos.

3.- En aquest línia, es va canviar el model (no va ser evolució, va ser canvi, que quedi clar), per tornar, ara, el més proper possible al model. El pitjor és que no sabem si el model és de Club o d’equip.

4.- Iniesta (84), Piqué (87), Messi (87) i Busquets (88), ja hi eren quan el Mundial de Clubs de 2009. Thiago (91) i Sergi Roberto (92), havien de ser els següents. El primer ja no hi és. El segon, encara no està consolidat. Perill.

5.- Si al gener s’han de portar 5 ó 6 jugadors per salvar el “B” (que juga a 2ª B, no ho oblidem, després de baixar l’any passat), vol dir que alguna cosa s’està fent molt malament. La missió del B és la de servir per preparar els jugadors pel 1er equip.

6.- Tants jugadors que venen i van del “B” també vol dir que alguna cosa no es fa com toca a nivell de planificació i scouting. Al “B” han d’arribar jugadors per anar al 1er equip, no per fer operacions mercantils.

7.- Està molt bé que la Secretaria Tècnica vagi amunt i avall i intenti tenir el màxim d’informació sobre jugadors arreu del món. El problema és que hem passat de “El que no trobem a casa, ho anirem a buscar fora” a “El que no trobem fora, ho anirem a buscar a casa”.

8.- El Club està en “situació econòmica immillorable”, però no podem fitxar al gener, perquè no compliríem amb l’EBITDA i, s’haurien de convocar noves eleccions. O sigui, que igual no estem tant bé.

9.- Sembla que l’única manera que té el Club per aconseguir nous ingressos és mitjançant acords amb sponsors. Acords que no sabem què signifiquen realment pel soci. Què donem a canvi? No ens ho diuen. Parlen de “clàusules de confidencialitat”. Tenint en compte que tot s’havia de fer amb “transparència”...

10.- Tot això, amb una reforma de l’Estadi de la que encara no sabem si disposem dels permisos de l’Ajuntament i la Generalitat ni, tampoc, com es finançarà. Recordeu que 200M€ venien de rebaixar el deute de 400 a 200M€ per poder-se endeutar de nou. Avui en dia, el deute està a més de 300M€. Complicat. Molt complicat.

11.- El Club continua als Jutjats (i perdent els judicis). El darrer cas, amb unes factures pagades per unes feines no fetes. A qualsevol lloc normal això hauria de fer dimitir als responsables. Aquí...

12.- Tots sabem que la culpa és de Jordi Cases i de “la mà negra”. Curiosament, els jutges (tant civils com esportius), diuen tot el contrari. Per què serà.

13.- No doneu més voltes. L’equip aguanta el Club. El dia que l’equip deixi de guanyar (i ho hem vist aquest any després d’Anoeta), la situació serà insostenible. Els que em coneixeu ja sabeu que jo no vull que l’equip perdi mai. Ni l’equip, ni el Club, mereixen aquests dirigents que tenim. Ja sé que hi ha hagut eleccions i, que Bartomeu va guanyar de manera clara. Cap dubte. Ara, que hi ha molts socis que voten en funció de si la pilota entra o no entra, també està molt clar. I, els mateixos que han votat Bartomeu ara, seran els que demanaran la seva dimissió en quant l’equip perdi 2 partits seguits. I tornem al punt 1. Serà capaç Neymar (més enllà dels 57,1M€ o els que siguin), de fer el que ha fet l’argentí quan aquest ja no hi sigui? I, no es tracta d’un parell de mesos, com ha fet ara per la lesió de Messi. Es tracta de fer-ho un any sí i, l’altre també.

I 14.- El “repòquer” d’aquest any només té 1 punt de comparació amb el sextet o amb la Champions de París. I, és que portem 10 anys al cim del futbol mundial. Mai ningú havia estat tant temps allà dalt. I que duri, perquè si no...

En fí, que només queda desitjar Bon Nadal i Feliç Any Nou per tothom!

Jordi Pascual

Em podeu seguir a twitter: @JordiPascualP

FINAL DE PARTIDA

Finalment, ja hem tingut eleccions al Barça. Bartomeu ha guanyat clarament i serà el President els propers 6 anys (en teoria, que tots coneixem com va aquest Club...)

Com que hi ha hagut molts anàlisis d'aquestes eleccions, crec que no importa que en tinguem un altre més. O sigui, aquí està.

BARTOMEU: El triplet i el trident. El triplet i el trident. I que tot funciona molt bé. I, el que no funciona, és culpa dels altres. Amb això i, el suport d'una premsa indigna de tal nom (tret d'excepcions), que ha amagat als socis totes les questions "dolentes", ha tingut prou per guanyar. No ha presentat cap programa (aneu al seu web, a veure si el podeu trobar) i, tampoc li ha fet falta. Va demanar fair-play al gener, quan va dir que hi hauria eleccions a final de temporada, però ell, i els membres de la seva Junta s'ho han passat viatjant amunt i avall des d'aleshores en nom dels "actes del Club". No ha volgut anar a cap debat amb els altres candidats, llevat de l'obligat a TV3, que és l'essència de la democràcia. Ara bé, és l'escollit de manera majoritària pels socis i, si aquests pensen que el Club ha de ser això, és la seva decisió. Temps tindrem per comprovar si aquest Club es converteix només en un equip de futbol.

LAPORTA: Crec que es va equivocar tant en el timing com en l'estratègia. Va dir que es presentava a les eleccions a darrera hora i, va semblar que ho feia perquè ho havia de fer i, no perquè realment hi cregués. Tampoc va presentar cap programa concret (també, aneu al seu web), i, si un bon grapat de noms, la veritat, molt il·lusionants. El seu programa, com a tal, va ser "ho vàrem fer així i, així ho tornarem a fer si guanyem". Va semblar aquell estudiant que tot ho deixa pel darrer dia fiant-se de la seva memòria i, aquesta li falla a l'examen final. Tot i que, damunt l'escenari és el millor de tots amb diferència, el dia del debat va estar a un nivell baix, sense entrar pràcticament en el cos a cos amb Bartomeu (i, està claríssim que Laporta és molt millor en aquest sentit). Si vol continuar a la cursa, crec que ha de fer una profunda autocrítica i, començar a treballar des de zero.

BENEDITO: Va treure 8000 vots el 2010 i ara 3000. Vol dir això que la gent no li ha fet confiança o, que ha fet una mala campanya? Segur que no, però, Laporta no hi era al 2010 i, no tenia cap substitut clar dins el seu grup i, ara sí que hi era. Es molt possible que, sociològicament, els votants d'un i altre estiguin molt propers, tot i que, els models de Club defensats siguin força diferents. Va presentar les seves "100 propostes" com a programa i, moltes d'elles, la veritat, força interessants. S'ha passant 5 anys picant pedra per tot el país. De treballador, no crec que ningú li pugui dir res. No obstant, com ja he dit algun cop, crec que li falta alguna cosa per ser un líder mediàtic i carismàtic. Dubto que, després de 2 derrotes consecutives, pugui presentar alguna cosa més il·lusionant de cara al futur. Veurem.

FREIXA: Un programa força ben presentat (aneu al web, com tots els altres). Un grup de noms prou coneguts de l'afició, conjuntament amb un altre grup de "treballadors del futbol" desconeguts de la majoria del gran públic. No obstant això, ja vaig dir des del primer moment que la seva credibilitat, per mí, era nula. Ha estat els 5 anys amb aquesta Junta i, ara la critica a tort i a dret. "Tot es feia malament, els membres de la Junta no teniem informació..." Pregunto: Per què no va marxar, si així era? Si algun dia és capaç d'explicar-ho bé (ho dubto), podria ser un candidat interessant.

BATISTE: Jo respecto molt les idees de tothom, però, no puc arribar a entendre que un grup que només es presentava amb la idea de tenir la famosa "grada d'animació" i, que hi hagi preus assequibles per als desplaçaments als partits, hagi estat a punt de ser candidat. O, potser és això el que realment importa al soci. Que l'equip guanyi, no importa com i, que el podem anar a veure on sigui d'Europa.

FARRE: I, seguint el raonament anterior, aquest va quedar molt més lluny de poder ser candidat. I, en canvi, tenia un programa força interessant. Fins i tot, un sponsor que posava més diners que Qatar Airways! La part positiva, per mí, és que, ara que ja sap com funciona i què s'ha de fer, pot ser un candidat força interessant de cara a properes eleccions.

MAJO: Més enllà de la idea del vot electrònic, força ben explicada, no li compro res. Majó és aquella persona que va dir "Messi, millor calladet", quan l'afer Faus-Messi ("ese señor", recordeu?). Com Benedito, ja ha estat (i perdut), a més d'unes eleccions, cosa que entenc que no el fa per un futur.

FONT: El seu nom va sonar moltes setmanes com possible candidat i, finalment va decidir, per falta de temps, no presentar-se i, preparar les properes eleccions. Veurem què passa.

JUNTA GESTORA: No era cap candidat, però ho ha semblat. Han comprat, venut i traspassat jugadors durant el període electoral, anant molt més enllà del que diuen els Estatuts, amb l'excusa de "Ho demana l'entrenador". Innaceptable a un Club com el Barça.

Personalment, m'ha fet molt content veure com moltes de les idees que he anat posant en aquest bloc en els darrers mesos sobre el "Model de Club" i altres, han aparegut en molts dels programes dels candidats. No vull dir (que també podria ser), que algunes les hagin copiat. Al contari, el que em fa content és veure que, algú desconegut com jo no estigui tant lluny, en quant a concepte de Club i manera de fer les coses d'aquests que s'han presentat a les eleccions. També, sabeu que vaig estar dins el grup "Origen", que vàrem arribar a presentar un programa i, que finalment vàrem decidir no presentar-nos a les eleccions. Ara mateix, no sé si intentarem participar a les properes.

Sé que hi haurà candidats que llegiran això i altres que no. A alguns els hi agradarà i a altres, no. Es el que hi ha. En qualsevol cas, aquesta partida ha acabat i ara comença una de nova. Veurem què passa!

Jordi Pascual

Em podeu seguir a twitter: @JordiPascualP

ESPAI BARÇA

Jo volia escriure sobre les eleccions i els pre-candidats. De fet, ho tinc mig preparat. No obstant això, el que he llegit de Josep Mª Bartomeu sobre l'"Espai Barça" m'ha fet canviar d'opinió. Segons el pre-candidat i ex-president no electe (però legítim), si no guanya la seva candidatura es difícil que es faci aquesta reforma. Anem a veure:

1) La reforma que van aprovar els socis va ser "tot o res". No hi havia alternatives. Era la proposta de la Junta o no fer cap mena d'actuació.

2) Es va presentar un Projecte per un import total de 600M€, quan aquesta mateixa Junta era contrària al conegut com "Projecte Foster" de Joan Laporta, que costava 300M€... perquè era molt car.

3) Es presenta a votació la construcció d'un nou Palau Blaugrana, quan aquest ja estava inclòs dins el Programa Electoral. Quina és la raó per fer-ho? Aquest nou Palau tindrà una capacitat de 10.000 espectadors. El mínim que demana l'Eurolliga de Bàsquet. Tant poca confiança en omplir-lo hi ha? No pot ser de 12.000 ó 15.000 espectadors?

4) Desapareix el Mini-Estadi. Si ja hi anava poca gent (i més val no parlar del partit del Barça B contra el Betis), creieu que hi anirà molta a Sant Joan Despí?

5) De la 1era Graderia desapareixeran unes quantes files de seients (no sabem quantes), per donar pas a tota una sèrie de "Llotjes VIP" i "Hospitality". "UEFA ens obliga", diuen. MENTIDA. Així de clar. I quan vulguin els hi demostro. Que ensenyin la reglamentació d'UEFA que obliga a fer això.

6) Es posarà cobertura WiFi a tot el Camp Nou. Això no estava també al programa electoral i, tampoc no ho han fet?

7) Es milloraran els serveis de restauració amb cuines i sistemes d'extracció més moderns, ens diuen. A veure, tants estadis que heu vist i, no us heu adonat que el que fan falta són restaurants de veritat, on la gent pugui tenir diferents ofertes (entrepans, aperitius, menú, carta..) i, no un millor sistema d'extracció de fums?

8) Una part dels diners necessaris per fer la reforma sortiran de les concessions de tots aquests i altres espais (botigues, etc), que es fan a llarg termini (poden ser fins a 50 ó, fins a 99 anys); aquest punt va estar confirmat pel, aleshores, Vicepresident Faus ("ese señor", recordeu?) preguntat sobre el tema en una de les presentacions de la reforma. Ara bé, tinguem clar que, si ens donen els diners ara, durant tots els anys de la concessió no veurem res. O no és veritat? Quins ingressos d'explotació tindrem, per tant?

9) El nombre d'abonats del Nou Camp ha baixat fins a 84.000. Es a dir, que hi ha uns 15.000 seients disponibles al públic per cada partit. Això, mentre hi ha una llista d'espera prou llarga de socis que volen un seient. De mentres, en època de Laporta es van canviar els seients per uns altres més estrets, de manera que la incomoditat actual és prou clara o força zones del camp, sense que la Directiva actual hagi fet res per arregalar-ho.

10) Per tant, ens parlen d'una reforma on els socis, més enllà d'escales mecàniques i ascensors, en sortirem poc beneficiats. 420M€ només pel Camp Nou no crec que estiguin justificats.

Ara, no ens equivoquem en una cosa. Cal una reforma important del Camp Nou. En molts aspectes, com ja he dit molts cops. No és tants sols escales mecàniques, ascensors, WC més nets i cuines amb millor sortides de fums. La reforma que li cal al Camp Nou és molt més que això. No ens equivoquem. I, tampoc he sentit cap pre-candidat dient que no farà res en aquest aspecte. El que ha fet Bartomeu amb les seves declaracions és, purament, xantatge emocional al soci.

Cal una reforma del Camp Nou? Sí. Així de clar.

Cal aquesta reforma que ens proposen? No. Així de clar.

Cal un President amb aquestes idees? No. Encara més clar.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a twitter: @JordiPascualP

ESPAI + TEMPS = XAVI

Tot apunta a que a final de temporada, Xavi Hernández deixarà el Barça. "Està bé que marxi. Ja és vell" o, "No serveix per aquest joc modern" són algunes de les coses que hem sentit en els darrers temps. No en faré cap valoració sobre elles. Es perdre el temps. Així de senzill.

Es cert que a Xavi ningú no el recordarà per ser el jugador que corria més que ningú, que saltava més que ningú, que recuperava pilotes, que posava el peu fent un esforç immens per impedir que la pilota entrés a la porteria un cop el porter estava superat, que... Res. De tot això, res de res.

Ni, tampoc el recordarem per fer tres "sotanes" a la mateixa jugada o, per driblar un jugador darrera l'altre o, pels seus registres com golejador. Tampoc.

Del futbol sempre s'ha dit que era qüestió d'espai i temps. Qui domina això, domina el futbol. I, això és el SENYOR XAVI (Si, amb majúscules, tal i com el va batejar el "Mestre" Joaquim Maria Puyal). Xavi es el futbol. Es el "puto amo" de l'espai i del temps. Sempre amb el GPS posat, escanejant totes les possibilitats abans de rebre la pilota. "El que fa és molt fàcil", deien alguns. Fàcil? Voleu dir que és fàcil jugar a 1-2 tocs gairebé sempre escollint la millor opció? No. Ni per casualitat. El que fa Xavi és complicadíssim. Si fo tant fàcil, el món estaria plé de de Xavis. I no ho està. Per alguna raó serà.

Ara toca jugar curt. Ara, llarg. Ara, a la dreta. Ara, a l'esquerra. Ara, cap al davant. Ara, cap al darrera. Ara, accelerem. Ara, frenem. Ara, m'apropo. Ara, m'allunyo. Espai i temps. Sempre, i en tot moment. Llegint el partit i la jugada com pocs jugadors a la història del futbol. Sabent sempre què interessava més a l'equip.

"El fals 9" no s'entén sense Xavi. "Quan vegis al Leo en aquella posició entre línies, passa-li la pilota", li va dir Pep a Xavi el dia del 2-6 al Bernabéu. I Xavi, buscant Messi. I, quan al va veure allà on li havien dit, PAM! Perquè, clar, per molta intel·ligència que tinguis, si no saps executar-la... I Xavi, a més de la intel·ligència té qualitat. Tones de qualitat, que molta gent no ha vist ni entés mai.

"Moure la pilota per moure el contrari" diu el manual del joc posicional. I Xavi es va fer un fart de tocar la pilota. Cap aquí i cap allà. Sempre amb la idea de desorganitzar el contrari, de trobar els espais entre línies, de trobar el lloc per la passada interior i, aleshores, un altre cop, PAM! Té, Leo, acaba la jugada. I, el Leo, si la rep a la frontal de l'àrea, acaba. Que per això és el millor del món.

"No es toca si no surten", diu també el manual. I Xavi anava conduint, fins que sortia el contrari a buscar-lo i, aleshores, un toc suau i, un contrari menys. I, una línia superada. I, més propers a l'àrea contrària. Espai i temps. Sempre.

Xavi, a més de trencar moltes línies també, amb Iniesta i Messi, va trencar un altre "mite" futbolístic. El dels jugadors petits i tècnics. Sobre tot, entre el "6" i el "8" van demostrar que, per jugar al mig del camp no feia falta ni tenir 1,80m. ni, pesar 80kg. I, quan s'ajunten amb el "10"... Aquells 3v2 prop de l'àrea contrària marejant a tothom fins que, PAM!, un cop més. Té, Leo, acaba.

"La pilota no es cansa; fem córrer la pilota" diu també el manual. I Xavi va fer córrer la pilota a una velocitat de bojos. Fins al punt que un dia, aquell que el Barça va guanyar 4-0 al Bayern a la Champions, a Van Bommel (ex del Barça i al Bayern en aquell moment), quan li van preguntar al final del partit per què no havien fet ni faltes pràcticament, va respondre que "Es que no hi havia ningú. Quan arrivàbem, no hi havia ni pilota, ni contari. Era com perseguir fantasmes".

Tardarem anys en tornar a veure un com ell. No al Barça, no. Al món. No surten cada dia jugadors així. No hi ha abundància d'Arquitectes o Enginyers d'aquest estil. No hi ha gent que domini els conceptes espaials com el de Terrassa. Un jugador no té 7 Lligues, 3 Champions, 2 Mundials de Clubs, 2 Eurocopes de Seleccions i 1 Mundial, jugant com a titular si no tens alguna cosa especial.

Senyores i senyors, poseu-vos drets i treieu-vos el barret. Amb tots vosaltres, el "Senyor de l'espai i el temps": EL SENYOR XAVI!

Jordi Pascual

Em podeu seguir a twitter: @JordiPascualP

LLUMS I OMBRES

Més enllà del canvi de "Model" (Aquell que, segons la Directiva no es qüestionava) i, del fet, per mí inacceptable que el 1er equip jugui d'una manera i, a la base es treballi i jugui d'una manera diferent, el cert és que el Barça de Luis Enrique presenta una sèrie de característiques força. Anem a veure que és el fort d'aquest equip i, per on grinyola aquesta manera de jugar de l'asturià.

El primer que queda clar és que aquest equip s'ha fet a partir de la verticalitat i, no de la horitzontalitat. Fins ara el Barça era un equip que pujava lentament la pilota fins tenir tots els seus jugador situats en posicions atacants i, a partir d'aquí, començar aquell ball de posicions i jugadors que hipnotitzava el rival fins que aquest deixava un forat per on penetrar amb moltes opcions de fer gol. Era un equip basat en els centrecampistes. Omplir el centre del camp de jugadors i crear les superioritats a partir d'aquest moment era el més important.

Ara, això no existeix. L'equip comença darrera per anar ràpidament cap a dalt, a buscar els "tres tenors" perquè, a partir d'aquests, vinguin les jugades. I, bàsicament, tot passa per Messi. Abans, el joc s'organitzava a partir de Xavi. Ell dictava el "tempo" del partit. Quan anar ràpid i quan poc a poc. Ara, es busca ràpidament a Messi perquè aquest, des de la posició d'extrem endarrerit, faci una diagonal per Neymar. Aquesta diagonal és la que li dona temps per arribar a la frontal de l'àrea, que és el lloc on l'astre argentí és letal. Setmanes endarrera, Messi agafava la pilota i començava a driblar jugadors fins arribar a la frontal. Tenia dues línies i 6-7 jugadors per eliminar. Ara ja no. Elimina els migcampistes contraris amb aquesta passada i arriba a la frontal on tindrà 2-3 jugadors que el "molestin". Força més fàcil.

Si la diagonal no és factible, aleshores Messi intenta driblar i marxar per la banda dreta. Però aquí es troba tancat per 2-3 contraris... i, per la línia de banda. Quan Messi jugava de "Fals 9", podia tenir contraris, però no tenia limitacions d'espai. Ara les té i, això fa que perdi més fàcilment pilotes.

I si Messi està tancat, toca juga pilota cap al darrera i, comemçar la circulació de la pilota. Però, aquest equip ja no té a Xavi i, no hi ha ningú que jugui el seu rol. Els migcampistes (Iniesta, Rakitic, Rafinha...), no són jugadors que tinguin la pausa i el sentit del joc del de Terrassa. I, l'equip ho nota molt. Massa. I, com que el Joc Posicional ha passat a ser una cosa accessòria, quan no es treballen els mecanismes i els automatismes, aquests es perden. Com s'ha perdut la paciència futbolística. Tot és vertigen i velocitat. D'anada i tornada.

I ara l'equip arriba a les posicions d'atac amb molta distància entre les línies. Això fa que, si hi ha pèrdua de pilota, el contrari tingui molts més espais per contraatacar, de la mateixa manera que ho té el Barça. Els partits s'han convertit en un anar i tornar, moltes vegades sense sentit. I aquest Barça dona moltes opcions per l'adversari. Qualsevol equip pot posar en problemes a la defensa del Barça, que no té tota la culpa, ni molt menys, dels gols encaixats.

Es diu que quan un equip rep gols, es culpa de la defensa o el porter. No. Com a mínim, no sempre i, en el cas del Barça, potser menys vegades de les que la gent pensa. Si la pilota arriba fàcilment als davanters contraris i aquests tenen opcions clares de superar la defensa no és, per principi, perquè els defenses siguin dolents o, no estiguin en "forma". Moltes vegades es troben en situacions de 2v2/1v2/1v1 on el contrari encara porteria mentre el defensa va corrent d'esquenes. O, el defensa ha de baixar a tota velocitat des de posicions ofensives, perquè l'estructura de l'equip no permet que hi hagi les cobertures i vigilàncies adequades.

Luis Enrique, després de molt temps, sembla que ha trobat el seu equip tipus. Aquest està format per Bravo (Ter Stegen per Copa i Champions), Alves i Alba com laterals, Piqué i Mascherano com centrals, Busquets de mig centre amb Rakitic i Iniesta d'interiors i, Messi, Suárez i Neymar com davanters.

Es evident que els tres davanters és pura dinamita. Si no és la millor davantera de la història del futbol, segur està entre les millors. Hi ha gol, qualitat i màgia. Cada jugador és diferent i, cada jugador aporta unes característiques úniques al joc: Velocitat, moviments sense pilota, definició. Quan la pilota la té quasevol d'ells tres, saps que alguna cosa pot passar. I, aquesta no acostuma a ser bona pels rivals.

El mig del camp és qui més pateix aquest nou model de Luis Enrique. La participació en la construcció del joc és pràcticament testimonial. Com ja hem dit, la pilota circula a gran velocitat de la defensa a la davantera i, els migcampistes només serveixen com acompanyants. I, com acompanyants, tenen un paper secundari. La seva feina és més de recuperació que no de construcció. I, Xavi i Iniesta es troben molt incòmodes amb aquestes funcions tant allunyades de les seves característiques. I Busquets ha de vigilar centenars de metres quadrats, perquè l'equip ja no és aquell equip que estava tant juntet i, que tenia un jugador a 10m. d'un altre. Ara, això  no existeix. Si la pilota arriba als davanters, aquests intenten fer alguna cosa sense esperar suport. Si va bé, és fantàstic. Però, si no s'acaba la jugada, els migcampistes són molt lluny i, els espais són molt grans. Com que es tracta de córrer i, no pas de tenir fluidesa en el joc, molta gent prefererix Mascherano en lloc de Busquets al centre. Com vaig dir fa uns dies, abans, per controlar els partits feiem servir Xavi. Ara fem servir Mascherano. Jugadors diferents, de concepte futbolístic diferent. I, lògicament, donaran resultats diferents. Hem passat de fer córrer la pilota a que corrin els jugadors. Concepte.

I, en defensa, després que han vingut Douglas, Mathieu i Vermaelen, continuen jugant Piqué i Mascherano, amb rols testimonials per Bartra i Montoya. Es cert que hem recuperat la millor versió de Piqué i, l'equip ho agraeix. Però Mascherano continua sent el "lliure" (Ho sento, això de "central corrector" no ho accepto; ja sabeu que no m'agrada les invencions de noms per coses existents) i, sembla que no hi hagi alternativa creible per part de l'entrenador en els partits importants. De mentres, Alves continua oferint una de freda i una de calenta i, Alba, en situacions defensives compromeses, demostra que encara té mancances tàctiques. Ambdós es troben molt més còmodes en atac que en defensa. Potser per què ni tant sols per jugadors tant ràpids com ells això els serveix?

I, darrera els defenses, hi ha el porter. Bravo és el porter que s'esperava. Sobri, sense grans estridències. Un porter per guanyar partits, però no per guanyar Campionats, en la meva opinió. Em podreu dir que és el porter menys golejat de la Lliga i, que és possible que ho sigui a final de temporada. El porter del Barça ha de parar les pilotes molt difícils... i alguna de les impossibles. Ter Stegen està demostrant l'encert del seu fitxatge. Sense complexos, jugant amb tranquilitat i, és molt jove. I, aquest sí, que para alguna de les pilotes impossibles.

Estem parlant d'un Barça que fa molts gols, però que també dona moltes opcions al contrari. Un Barça construït de de la velocitat dels jugadors i, no des de l'ordre de la pilota. En el fons, això era d'esperar. Compareu els jugadors que eren Luis Enrique i Guardiola i, compareu com són els seus equips. I, no és el mateix jugar contra un equip de mitja taula a la Lliga, que fer-ho contra el Madrid, el Chelsea o el Bayern a la Champions. Si juguem com la primera part contra el City, tot és possible per aquest equip. Si ho fem com la segona...

Un equip, com va dir Luis Enrique a la seva roda de premsa de presentació, que és imprevisible. El que passa és que moltes vegades sembla imprevisible pels mateixos jugadors.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a twitter: @JordiPascualP

EL DIRECTOR TECNIC

Des que el 1988 Johan Cruyff va arribar al Barça, el Club ha desenvolupat un model de treball i joc únic. Aquest model, on tothom entrenava i jugava d’una manera concreta, va tenir el seu zenit amb Guardiola com entrenador i, es va mantenir amb Tito Vilanova. Amb el Tata Martino l’any passat i, ara amb Luis Enrique, això ha canviat. El primer equip juga i entrena d’una manera i, la resta del Club no sap ben bé què ha de fer.

Tot això, quan el President Bartomeu va dir ahir en un diari que el perfil que s’estava buscant per substituir Zubizarreta era més proper a un Secretari Tècnic a l’estil “Txiki” Begiristain, que no pas a un Director Tècnic tal com feia Zubi fins ara.

A veure, que em perdo. Qui us penseu que ha de ser el responsable executiu de la política esportiva al Barça? El President? El Vicepresident esportiu? El Directiu responsable del Futbol Base? No. Cap d’ells. Aquest ha de ser el Director Tècnic (com a qualsevol altre Club, tampoc us penseu que estem fent invencions estranyes). I, com a tal, aquest ha de ser un tècnic. Fa uns dies, llegia que hi ha gent que proposa una persona no tècnica per aquest lloc. Amb tots els respectes, què sap aquest de futbol? Del joc posicional? De metodologies d’entrenament? D’estructures de captació? De formació d’entrenadors? Què ens pensem, que el Director Tècnic només ha de negociar contractes de jugadors?

Ja hem arribat. Perquè, tot això és la feina del Director Tècnic. I, més, a un lloc com el Barça. Ha de saber de tot això. Com en tot, en sabrà més d’unes coses que d’altres. Però, aquests punt bàsics els ha de dominar.

Ha de saber que el que juga avui Luis Enrique no té res a veure amb el “model Barça”. Que no hi ha extrems ni joc de posició. Ara, clar, si es va a fitxar un entrenador sense saber si aquest compleix el què ens fa falta...

Ha de saber que el Barça B és un equip de formació que ha d’estar el més amunt possible. Que no és el mateix 2ª Divisió que 3ª i, que els jugadors s’han de cedir perquè aquests agafin experiència, si és el cas i, que no poden fitxar-se cada any 4 ó 5 jugadors per aquest equip...perquè això vol dir que la feina dels que venen darrera no és bona.

Ha de saber quins són els models d’entrenament i, decidir que tothom entrenarà igual (amb les diferències lògiques de l'edat, és clar). Insisteixo: el primer equip, també. Per tant, caldrà anar a buscar aquells entrenadors, per a qualsevol dels equips del Club, que coneguin la manera de treballar nostra o, que siguin capaços d’adaptar-se. I, per això, de la mateixa manera que hi ha d'haver una captació de jugadors, també hem de tenir-la de tècnics.

Ha de saber organitzar la Secretaria Tècnica (Captació), per tal d’arribar al màxim nombre de llocs possible, començant per Catalunya, continuant per Espanya i, després, Europa i la resta del món. La presència dels scouts del Barça és molt inferior a la d’altres Clubs i, a més, es perden molts nois per no saber que existeixen, és a dir, per no anar als llocs on s’ha d’anar.

Per tant, la figura del Director Tècnic és bàsica. No es tracta d’algú que gestiona un grup de persones. Aquí hi ha molt més. Es algú que, a més de gestionar tot aquest grup, ha de saber què estan fent, a nivell tècnic. I, a més, tenint en compte que hi ha àrees o departaments que són transversals (com es suposa que hauria de ser la famosa “Area de Metodologia” que dirigeix Seirul·lo). O el famós programa "COR", la immensa base de dades que té el Barça, però que, a l'hora de la veritat sembla que no serveix o, que no la saben fer servir.

Ara bé. Per tot això, cal dues coses. La primera, un Directiu que conegui el món de l'esport i, que sàpiga, si més no a grans trets, quin tipus d'organigrama funcional s'ha de crear per aconseguir això. La segona, que la persona que sigui Director Tècnic tingui, a més de les capacitats esmentades anteriorment, la capaçitat de modificar aquesta estructura o organització per fer-la millor i, que sigui capaç de trobar un equip de treball que pugui fer el millor.

Per altra banda, el Club ha de crear una estructura que permeti que els canvis, cada cop que hi hagi nova Directiva, siguin mínims. Es a dir, una estructura estable i permanent que no estigui sotmesa a canvis constants. I, això, com també he dit algun cop, passa per establir de manera clara i concreta el "model", la "filosofia" a seguir i, que aquesta sigui permanent o que, en el pitjor dels casos, necessiti d'un consens molt ampli per ser canviada.

Jordi Pascual

Em podeu seguir a twitter: @JordiPascualP