Seguidors

Pàgines

dissabte, 30 de juliol de 2016

NUMEROS

La Vice-Presidenta econòmica del Barça, Susana Monje, ha presentat el balanç econòmic de la temporada 2015-2016. Abans d’entrar en matèria, deixeu-me fer un parell de consideracions.
La primera és, Sra. Monje, que, el fet que el jutge hagi conclòs que els famosos 40M€ pagats a N&N pel traspàs de Neymar al Barça són salari i no pas traspàs, no significa que aquest traspàs hagi costat 19,3M€. A nivell “comptable” es reflexarà d’aquesta manera en els llibres, segur. Però, la realitat és que, entre unes coses i altres, el traspàs (sense comptar el salari “real” que diu el contracte), està als voltants de 100M€. Que no siguem experts en Economia no vol dir que no sabem sumar i restar.
La segona consideració és que, segons la mateixa Sra. Monje, els comptes han estat auditats, com marca la Llei i que, per sisè any consecutiu els comptes han estat validats sense cap mena d’anotació. Perfecte. O no. Si els auditors són els mateixos que van dir que els 40M€ eren traspàs i, resulta que no ho són, jo no estaria massa tranquil. No oblidem que el Club ha acabat reconeixent dos delictes fiscals, mentre que els autors del mateix (els qui varen signar els acords, el Sr. Rosell i el Sr. Bartomeu), han sortit lliures de qualsevol càrrec. I estava auditat. Poca broma.
Anem als números com a tal. D’entrada, quan es veuen les grans xifres, un no pot dir altre cosa que: FANTASTIC! S’havien pressupostat 633M€ d’ingressos, contra 598,5M€ de despesa, amb un benefici (abans d’impostos), de 34,5M€. Els resultats han estat:
Ingressos:                 679M€            (+46M€)
Despeses:                 630M€            (+31,5M€)
Benefici:                      49M€            (+14,5M€)

 Per altra banda, el deute s’ha reduït de 328M€ fins a 271M€, és a dir, 57M€. Una altra gran notícia a nivell de números:

Ara bé, anem a analitzar d’on surten aquestes dades i, veurem que la situació, si bé a nivell econòmic sembla més que bona, a nivell productiu potser no ho és tant.
El primer que tenim és que el Club va rebre un bonus de Nike de 24M€ i, va vendre jugadors (Pedro+Bartra+Adama), per un total de 48M€. Es a dir, com a tal, només hem aconseguit uns ingressos de 607M€. Quan es parla d’assolir 1.000M€ l’any 2021, sembla que serà prou difícil si no hi ha capacitat per generar més ingressos fora d’aquestes circumstàncies extraordinàries. Perquè, hi ha una cosa que no podem oblidar: els grans Clubs són compradors de jugadors, i no pas venedors. Els Clubs de mitjà/petit tamany inclouen, en els seus pressupostos, la venda d’un o dos jugadors per tal de poder tenir uns números equilibrats. Els grans, no. I, al Barça, les partides que més creixen pel que fa referència a ingressos són vendes de jugadors i, màrqueting (nous sponsors), no pas una major venda de productes.

Què vol dir això? Doncs, entenc, que vol dir que el model econòmic que hi ha no serveix. Si us fixeu en l’apartat “Estadi”, veureu que augmenta 9M€ amb respecte l’any anterior. Un partit com el de Supercopa d’Espanya (de pagament pels socis ara), pot permetre ingressar 4-5M€. Hi ha un estancament clar. Torno a dir: per un economista, el què importa és la quantitat total, però, per aquells que han d’aconseguir els diners vol dir que alguna cosa no es fa bé.
Anem al deute. 57M€ menys. Però, si no hi ha les vendes que hem dit abans, no es pot rebaixar deute. Tornem a estar al mateix lloc. Com que no hi ha augment d’ingressos ordinaris, l’única manera són els extraordinaris. I, és clar, que no cada any ens vindran milions extres d’un sponsor o, vendrem prous jugadors per arreglar la situació.
Penseu que, per altra banda, més sponsors signifiquen menys entrades per vendre... o menys socis al camp. Com que els acords són “confidencials”, no sabem què tenen a canvi els sponsors, però, a tot arreu, una de les coses que reben són, òbviament, entrades pels partits. Quant més sponsors, més entrades has de donar, evidentment. I l’Estadi té una capacitat limitada. Per tant, si anem afegint sponsors, haurem de deixar de vendre entrades o, quan hi hagi abonats que es donin de baixa, aquests seients no aniran a socis que estan a la llista d’espera. No han donat la xifra de socis amb seient. L’any passat era 84.000. Veurem quants són aquest any o l’any que vé.
Anem a un tercer punt. La massa salarial. La previsió era de 419M€ i, que representés un 66% dels ingressos. La realitat ens diu que és de 435M€, representant el 69%; si guanyar la Lliga i la Copa no estan inclosos en el pressupost, tenim un problema. Un problema que s’agreuja quan les quantitats pagades en bonus als jugadors superen els bonus que rebem d’sponsors i altres. En algun lloc s’han fet els comptes de manera massa lleugera, sense calcular totes les circumstàncies. I, aquest any, malauradament, no s’ha guanyat la Champions, cosa que sempre representa una despesa que fa trontollar tota l’economia del Club. No pot ser.
A tot això hi hem d’afegir el tema del “Gran Sponsor”: 35M€ (5%!!! del Pressupost), per un Junta que presumeix de Trident, de Triplet i de no se quantes coses més. 35M€ per una samarreta que porta el millor jugador del món amb escreix, que porta el que ha de ser el seu substitut i, que porta el millor davanter centre del món. Quan veus tot això, està clar que, a nivell comercial i d’imatge les coses no es fan bé. Tot això, quan estàs considerat un dels Clubs més valuosos del món (poc importa si primer o segon, donat que els criteris que es fan servir poden tenir moltes variables; el fet és que ets allà dalt). Jo, ho sento molt, però no entenc res de tot això. O són molt dolents venent el Club o no sé què pensar.
Resumint: la situació financera del Club sembla molt bona -tot i que encara no han explicat com era que Nolito (18M€) no podia venir al gener i, ara hi ha aquestes xifres d’ingressos i beneficis-, però, per altra banda, la situació empresarial està estancada, sense que es vegin solucions que permetin augmentar els ingressos, ja sigui per la via de major explotació del que es fa ara, ja sigui per la via de noves activitats. A curt termini pot donar resultats i, que els comptes siguin bons. Un cop estigui tot venut, què faran?
El model esportiu del Club ja l’han petat. Ara, sembla que petaran el model econòmic. Vendre jugadors per tenir beneficis ens allunya, cada dia més, de ser “Més que un Club” i ens apropa, cada dia més, a ser “Un Club més”.
Jordi Pascual

Em podeu seguir a twitter: @JordiPascualP